Maria-Antònia Oliver ha rebut aquest vespre al Palau de la Música Catalana el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat anualment per Òmnium Cultural. Unes 2.000 persones han assistit a la gala de lliurament del guardó a l’escriptora i traductora mallorquina “per la seva extensa i fructífera trajectòria literària” i “pel seu ferm compromís amb la cultura i el país”, en paraules del president de l’entitat, Jordi Cuixart.

 

En el seu discurs, Oliver ha recordat les “tantes de dones que haurien pogut rebre el premi, i no només escriptores, sinó científiques, filòlogues, bruixes valentes que lluiten per tenir un lloc igual que els companys homes” i ha criticat “aquesta vella Europa que negocia amb doblers la dignitat de les persones, tractades de ramat”. En el vessant lingüístic, la guardonada ha lamentat que “escriure en català encara és difícil, perquè el català encara és una llengua minoritzada”. “Esper, confiï, gos exigir, que el primer govern de la República catalana pensi en els germans del sud i d’enllà de la mar”, ha conclòs.

 

Al seu torn, Jordi Cuixart ha posat en valor “l’aportació inqüestionable de les Illes al Premi d’Honor” i ha recordat l’homenatjat de l’any passat, el lingüista Joan Veny, així com anteriors premiats com de Borja Moll, Massot, Porcel, Villangómez i Llompart, acompanyats d’un ferm “no ens deixarem empetitir el país”. La cultura també ha tingut un paper destacat en el discurs de Cuixart. “Un país lliure no és possible sense l’aportació de la cultura, d’una cultura diversa, forta i viva, que mira al futur” ha manifestat abans de convidar el públic assistent a llegir l’obra de la Maria-Antònia perquè en ella “hi trobareu totes les lluites compartides i els dies no històrics” que reivindica Òmnium.

 

L’acte, que ha transcorregut en un Palau de la Música ple de gom a gom amb , ha comptant amb la lectura de fragments de les obres de la Premi d’Honor per part de l’actriu Ariadna Gil, la participació d’Àlex Broch i Kathleen McNerney, el saxo de Sergi Felipe i la interpretació d’Anna Alarcón i Nies Jaume.

 

Maria-Antònia Oliver i la seva obra

 

Maria-Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) és una escriptora i traductora de la “Generació literària dels setanta”. Oliver forma part d’una nova generació de narradores, d’escriptores, després del llarg parèntesi de la dictadura franquista. Va publicar la primera novel·la el 1970 i des d’aleshores ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per cinema, televisió i ràdio. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, a l’alemany, al francès, a l’espanyol, a l’italià, al portuguès i al neerlandès. Podeu consultar tota la seva obra aquí.

 

Oliver va popularitzar la novel·la negra i detectivesca als anys vuitanta amb títols com Lovecraft, Lovecraft (1981); Negra i consentida (1983); Essa efa (1985 i 1996) o Boccato di cardinali (1985), signats pel col·lectiu “Ofèlia Dracs” del qual formava part. Entre les novel·les detectivesques hi trobem Estudi en Lila (1985), protagonitzada per Lònia Guiu, el primer personatge femení que esdevé el protagonista literari d’aquest gènere negre.

 

Com a narradora ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines. Entre les seves obres també cal destacar novel·les de gran volada com Joana E. (1992) o Amor de cans (1994), lligades a una anàlisi atenta de la realitat, a més d’obres teatrals com Negroni de ginebra (1993).

Vídeo resum de l’acte: