Marcel Mauri: “L’amnistia era aleshores i és encara avui un gran consens de país i la solució a la repressió de l’Estat.”

Diversos dels promotors del Manifest de Montserrat de 1970 tornen a reivindicar, 50 anys després, que el govern espanyol apliqui una amnistia per a tots els presos, exiliats i represaliats amb causes obertes per motius polítics, i que garanteixi l’exercici del dret a l’autodeterminació. Ho han fet a través d’un nou manifest promogut i impulsat per Òmnium Cultural, coincidint amb l’efemèride de la tancada d’intel·lectuals de Montserrat. En aquest nou text, els principals impulsors i bona part dels participants de la tancada tornen a denunciar la repressió vigent a l’Estat espanyol i les vulneracions constants de drets fonamentals que, si bé eren habituals durant la dictadura, encara es perpetuen en democràcia. En aquest sentit, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha afirmat que “l’amnistia era aleshores i és encara avui un gran consens de país i la solució a la repressió de l’Estat”, i la suma de més de 2.800 represaliats amb causes obertes “fa més vigent que mai aquesta reivindicació”. “Com  ho van reclamar els intel·lectuals de Montserrat fa 50 anys i com ho han reclamat aquesta setmana els partits al Parlament, estem convençuts que l’amnistia és l’única manera de començar a resoldre el conflicte com a pas previ a una solució política que doni resposta al dret a l’autodeterminació”, ha afegit Mauri. 

Els signants posen de manifest que, 40 anys després de la fi de la dictadura, “encara continua aplicant-se una legislació repressiva que converteix en delicte fets polítics i socials, i l’exercici de drets fonamentals, que en tot estat democràtic són considerats legítims”. A més, insisteixen que, avui dia, l’Estat continua “ignorant i reprimint” els drets dels pobles i nacions que el conformen “en benefici d’una suposada unitat nacional”, i reclamen “que sigui promulgada una amnistia” i “que l’Estat garanteixi l’exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions”, “inclòs del dret a l’autodeterminació”.  

Entre els firmants, consten el pedagog Francesc de Borja Aragay, l’arquitecte Oriol Bohigas, l’editor Xavier Folch, el cineasta Josep Maria Forn, la cantautora Guillermina Motta, el cineasta Pere Portabella, el cantautor Quico Pi de la Serra, la lingüista Blanca Serra, la sociòloga Marina Subirats i l’exdirector de la Filmoteca de Catalunya, Roc Villas, entre d’altres.  Tots ells, també són signants del Manifest de Montserrat.