Full informatiu abril 2004 Editorial El català a Europa Fa poc temps semblava impossible. De fet, pels volts de la Diada del Pi de l`any passat, ens vam començar a manifestar des d`Òmnium Cultural, en el sentit que si Europa no ens feia gaire cas i el català no tenia una mínima presència, caldria bastir una oposició contra la nova Constitució europea. I de fet, no podem encara dir que hem aconseguit res de sòlid. Tanmateix, hi comença a haver alguna petita llum d`esperança i ara el panorama és una mica més optimista que mesos enrere. Què ha passat? Doncs que s`ha obert una nova via que pot ser d`interès persisitir-hi. Es tracta simplement que el nou president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s`ha compromès en la sessió d`investidura a intentar de fer tots els possibles perquè el català figuri en la nova constitució europea. La conseqüència d`aquest fet seria important per a la nostra llengua, perquè voldria dir que seríem una llengua d`ús (no pas habitual, és clar) de la Unió Europea i potser la nostra veu començaria a ser tinguda en compte -o almenys sentida- a la nova Europa. No es tracta, ho tenim tots ben clar, de cap “benefici” que no ens meresquem: Catalunya és europea per naixement, com molt bé deia el president Pujol. Vam néixer dins l`Europa dels segles medievals, com una marca, és a dir, com una frontera amb el que aleshores eren les terres àrabs; però formàvem part de l`Europa de Carlemany, base de l`Europa moderna i contemporània. I hem estat, de sempre, més europeistes que cap altre poble hispànic i que molts de mediterranis. Avui, sense anar més lluny, l`economia catalana exporta més cap a Europa i cap a l`exterior en general, que no pas cap a Espanya, cosa que no havia passat mai. Per això és de tota justícia que, deixant de banda la visió merament estatalista que tan perjudica una veritable integració dels pobles d`Europa, el català, i posteriorment, el país que parla aquesta llengua, sigui present a la nova Europa. L`ampliació d`Europa amb 10 estats més el proper dia 1 de maig situa el català i Catalunya en una posició encara més evident: hi ha diversos països i llengües que no tenen tant pes demogràfic o cultural (amb tots els respectes) com la nostra llengua. Ja queda clar, doncs, que no és qüestió de números, sinó de voluntat política. Simplement. A veure si els canvis que hi ha hagut darrerament en les diferents instàncies polítiques ens permeten millorar la nostra posició. En qualsevol cas, però, és important que des de la societat civil no afluixem i continuem empenyent en la direcció d`un reconeixement total de la nostra llengua i de la nostra cultura, en definitiva, de la nostra personalitat nacional.