La defensa de Jordi Cuixart demana la nul·litat de la sentència i alerta que s’han vulnerat drets com la presumpció d’innocència

Òmnium Cultural denuncia que la sentència del Suprem és fruit d’un tribunal parcial i polititzat, amb un biaix ideològic que xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament. Així ho ha alertat l’equip d’advocats de Jordi Cuixart, que ha demanat que es declari nul·la la sentència del Judici a la Democràcia que condemna el president de l’entitat a 9 anys de presó pels prejudicis polítics del tribunal sobre el dret a l’autodeterminació. L’advocat Benet Salellas ha presentat un incident de nul·litat  on demana que es deixi sense efecte la sentència “desproporcionada” com a pas previ al recurs d’empara al Tribunal Constitucional.

L’escrit també denuncia la vulneració flagrant durant el judici d’altres drets com la presumpció d’innocència o el dret a reunió i expressió, entre d’altres. Amb aquest pas, Cuixart aposta per esgotar totes les vies judicials i, des de la presó, referma la seva sòlida determinació en la defensa dels drets i les llibertats. “Seguirem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l’autodeterminació”, afirma el president d’Òmnium des de la presó de Lledoners. “Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l’extrema dreta sigui acusació popular”, recorda Cuixart, “i n’ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral com demostren els resultats de les eleccions del 10-N”.

El Suprem vulnera el dret de reunió i criminalitza la dissidència

En l’escrit presentat, l’advocat de Cuixart denuncia la vulneració de la llibertat ideològica del president d’Òmnium, en tant que el tribunal condemna la dissidència i la defensa de l’acció política independentista. Segons argumenta, el Suprem va qüestionar obertament durant tot el judici les idees de Cuixart i de l’entitat que presideix, també vulnerant el dret a reunió i d’expressió.

Aquests drets, apunta, “són infringits per la valoració que fa el Suprem de fets com les intervencions en actes públics o l’emissió de tuits com a elements d’incriminació d’un delicte greu com és el de sedició”. Per això, Salellas demana que el tribunal reconegui que Cuixart va actuar emparat pels seus legítims drets.

La posició ideològica prèvia del tribunal

Salellas també retreu la vulneració del dret a tenir un jutge independent i imparcial. Entén que el tribunal presidit per Manuel Marchena tenia una posició ideològica concreta i prèvia sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya. Un “prejudici polític” a l’hora de dictar sentència que resulta “determinant”, com queda plasmat a la sentència: “el desenvolupament argumentatiu contra el dret a l’autodeterminació al qual dedica més de 20 pàgines el Tribunal Suprem en la sentència és expressió d’un posicionament polític”.

L’interrogatori de Marina Garcés, apunta l’advocat de Cuixart, és un dels exemples més clars de la politització dels jutges. En aquesta sessió, recorda, es van “filtrar opinions del tribunal pel que fa a l’estratègia” de defensa del president d’Òmnium.

Vulneració de la presumpció d’innocència

La defensa de Cuixart també argumenta que no hi ha prova que justifiqui la condemna per sedició, que ha més considera desproporcionada. Segons Salellas, la sentència no aporta elements que acreditin que es van impedir diligències judicials el 20-S a la conselleria d’Economia, que la policia havia d’utilitzar la força l’1-O, i que l’objectiu de les mobilitzacions era demostrar als jutges que a Catalunya havien perdut la seva capacitat jurisdiccional. La falta de proves, assegura l’advocat, vulnera la presumpció d’innocència de Cuixart i la resta d’acusats, i reitera que les conclusions del Suprem només poden provenir del seu propi prejudici o de les investigacions i conclusions de la Guàrdia Civil.

“La sentència no conté un apartat específic destinat a l’abordatge de la qüestió provatòria”, denuncia. Una “omissió” d’informació que és un indici clar de “vulneració del dret a la presumpció d’innocència”, i que demostra que la prova es va valorar amb “un interès que va més enllà del simple exercici de justícia d’un tribunal penal”, és a dir, amb un clar biaix polític.

A això, Salellas suma altres vulneracions com la del dret fonamental al procés degut. Per exemple, sobre l’ordre dels interrogatoris, la denegació de preguntes, la impossibilitat d’exhibir vídeos, no poder consignar els motius de les protestes o no utilitzar la prova documental durant la fase testimonial.