El fons bibliogràfic que pertanyia a l’escriptor, periodista i traductor Domènec Guansé ja es pot consultar des d’ahir al CRAI del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, després que Òmnium Cultural del Tarragonès, que el tenia la propietat, l’hagi donat a la Universitat. Fins al 3 de desembre el fons estarà exposat al públic i després quedarà a disposició de les consultes, com la resta de col·leccions que han estat donades o llegades a la URV.

El nou fons està format per 784 documents publicats entre 1870 i 1978 i conté tot tipus de gèneres: des de traduccions dels clàssics europeus al català, poesia catalana, prosa i obres publicades per diferents autors a l’exili xilè i argentí, i teatre. Un dels principals valors afegits és que una gran part del fons està dedicat a Guansé per part dels seus autors. Així, s’hi troben dedicatòries d’escriptors de la talla de d’Agustí Esclasans, Prudenci i Aurora Bertrana, Carles Soldevila, Maria Teresa Vernet o J. V. Foix, entre d’altres, de manera que es pot fer un seguiment de la literatura catalana i de la història del país.

Domènec Guansé va néixer a Tarragona el 1894. De formació autodidacta, va ser deixeble d’Antoni Rovira i Virgili. Va treballar al Diari de Tarragona i a la Publicitat, on feia crítica teatral. El 1924 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar una gran etapa de creació, crítica i traducció fins que el 1939 es va exiliar a França. Des de l’exili va seguir publicant i participant en activitats i organitzacions culturals. El 1963 torna a Barcelona, on reprèn la vida literària i editorial fins la seva mort, el febrer de 1978.

El dijous 18 de novembre es va fer l’acte de donatiu del fons, que havia estat inicialment donat per la família de Guansé a Òmnium Cultural. La presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Maria Codines, va explicar que la donació coincideix amb la celebració dels 50 anys de l’entitat de defensa de la llengua i la cultura catalana, moment que han aprofitat per posar en valor l’arxiu de què disposen. El CRAI de la URV hi ha contribuït amb la feina de valorar, inventariar i catalogar el fons Domènec Guansé i ara no només es posa a disposició del públic, que pot consultar-lo al CRAI campus Catalunya, sinó que també es pot consultar informació addicional en una guia digital.

El fons es configura com una fotografia del recorregut vital i professional de Domènec Guansé, amb tres etapes molt marcades, tal i com es pot resseguir a través de l’exposició oberta al CRAI: la primera, la de la seva ciutat nadiua (1894-1924) i les seves lectures; la segona, la de Barcelona (1924-1939) i les seves relacions d’amistat i de professió; la de l’exili a França (el 25 de gener de 1939 arribava a Perpinyà) i Xile (1940-1963), i, finalment, el retorn a Catalunya, també a Barcelona (1963-1978). En aquesta fotografia apareixen part dels més coneguts protagonistes de la literatura catalana dels anys 20 fins la Transició. Així, a través del Fons Guansé s’hi pot distingir al Guansé crític literari, al Guansé traductor i al Guansé i les seves relacions a través dels llibres dedicats.

En la inauguració de l’exposició, la vicerectora d’Estudiants i Ocupabilitat, Maria Bonet, va ressaltar la importància del fons documental, va posar en valor la figura de Domènec Guansé i va reivindicar la literatura com un espai de creixement personal i intel·lectual. Per a Bonet, Guansé encarna una generació d’homes i dones que van veure la seva vida trastocada per la guerra, que formaven part d’un focus intel·lectual “que va ser apaivagat i que, primer des de l’exili i després des del retorn, van fer possible la pervivència de la llengua catalana”.

A partir d’ara aquest fons passa a formar part de la col·lecció del CRAI campus Catalunya, que inclou, entre d’altres, el llegat Vidal-Capmany i el de Teresa Rovira i Comas, filla d’Antoni Rovira i Virgili, que conté precisament documents dedicats per Domènec Guansé. D’aquesta manera “estem construint una biblioteca de lletres catalanes molt destacada, oberta als estudiants, investigadors i tota la ciutadania”, va recordar Bonet.