Enguany per primera vegada, membres de la Junta pujaran al Canigó per portar la flama a les nostres terres.

Més de la meitat dels municipis de les nostres comarques rebran la Flama del Canigó i encendran les fogueres amb el seu foc.

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

Enguany per primera vegada, membres de la Junta pujaran al Canigó per portar la flama a les nostres terres. Després d’una aturada institucional al Parlament de Catalunya faran el seu camí fins arribar a les Terres de l’Ebre, per tal de començar el repartiment de la Flama, i farà realitat allò que el Sénia no és frontera, ja que Vinaròs i Benicarló també gaudiran d’aquesta tradició.

Aquests focs es converteixen en el símbol de la identitat catalana; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans. La dita popular defineix els Països Catalans «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó» i per Sant Joan, aquests territoris, a més de la llengua, s’uneixen en festa a l’entorn del foc. Uns territoris que els darrers dos anys han ampliat els límits territorials per arribar fins a Brussel·les i Ginebra i donar caliu a les persones exiliades.

Carme Forcadell reivindica la ‘flama de la llibertat’

La flama vindrà acompanyada d’un manifest. Aquest any l’escrit és de la xertolina, la Carme Forcadell.

Cada any, cap al mes de febrer, se celebra la reunió dels equips de foc de tots els Països Catalans i escullen quina persona serà l’encarregada de fer el manifest, que es convertirà en l’espurna de l’encesa dels focs de Sant Joan.

Enguany, aquests focs que cremaran en llibertat, tindran el seu origen en les paraules de la Carme, empresonada de manera injusta a Alcalà Meco.

“Quan preparem les fogueres hi posem tot allò que està usat, i ens desprenem d’allò que ens porta mals records, mals moments, i de ben segur, que la majoria de nosaltres llençaríem a la foguera un milió d’injustícies, la majoria provinent dels darrers quatre mesos d’una farsa de judici”, explica Dolors Róo Garcia, Presidenta de la Junta Territorial d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre.

I després afegeix: “Tot i així, quan sentiu o llegiu les paraules de la Carme Forcadell en el moment de l’encesa de les fogueres (“Que la flama ens il·lumini el camí, que esdevingui la nostra llum de futur i d’esperança, mantinguem-la sempre encesa com un símbol de democràcia, justícies i llibertat. Que sigui la flama la nostra bandera de cultura i llibertat”), ens n’adonarem que tenim l’obligació de gaudir de la festa, de celebrar-la com cal, de fer-la ben grossa perquè tenim a persones estimades privades de llibertat”.