Jordi Cuixart: “La literatura ens recorda que no hi ha injustícia, presó o xantatge que pugui doblegar la voluntat de ser d’un poble”

Marcel Mauri: “Necessitem blindar-nos davant la situació d’emergència lingüística”

Tremp, 10 de juny 2021 – Òmnium Cultural ha lliurat, aquest dimecres 10 de juny, el guardó del 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a la narradora Maria Barbal. El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, li ha atorgat a Tremp, el poble natal de Barbal, on s’ha realitzat un espectacle de teatre i música inspirat en el seu personatge i obra. “Avui et celebrem per demostrar un cop més que es pot parlar al món sencer escrivint en català”, ha dit Mauri, posant en valor la llengua catalana. El vicepresident de l’entitat, però, també ha advertit que “si volem continuar defensant la llengua i la cultura, tenim reptes indefugiles”, i des del Centre Cultural La Lira de Tremp, al Pallars Jussà, també ha advertit a les autoritats presents a l’acte  -entre els quals el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga-: “Necessitem blindar-nos davant la situació d’emergència lingüística”. “President, Consellera, necessitem un audiovisual fort. Necessitem blindar-nos davant la situació d’emergència lingüística. Ens hi va el futur de la llengua que és el nervi de la nació”, ha afegit. Durant el seu discurs, Mauri ha agraït a Barbal la gran tasca a favor de la llengua catalana, també com a professora de català d’Òmnium durant el franquisme: “centenars d’homes i dones d’Òmnium van recórrer el país ensenyant la nostra llengua en aquells indrets on l’obstinació malaltissa de la dictadura havia intentat fer-la caure en l’oblit. Una d’aquelles artesanes de la llengua eres tu, Maria. És per mestres abnegades, delicades, generoses i valentes com tu que ara a casa meva, i a tantes cases, s’hi parla en català”. En aquest sentit, Mauri ha recordat que “la nostra llengua és el millor regal que podem oferir a la resta de pobles del món”, i ha posat en valor el català, com a eina per a “contruibuir a la construcció d’horitzons de justícia i esperança”. 

L’acte ha tornat a estar marcat per l’absència del president de l’entitat, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó per exercir drets fonamentals, que no ha pogut fer entrega en persona del guardó la narradora: “per quart any consecutiu els poders de l’Estat m’impedeixen lliurar-te aquest Premi d’Honor”. Les paraules de Jordi Cuixart han omplert La Lira de Tremp a través d’un vídeo des de la presó de Lledoners per felicitar Barbal: “la literatura ens recorda que no hi ha injustícia, presó o xantatge que pugui doblegar la voluntat de ser d’un poble”. “És precisament en aquest afany per refer normalitat que, passi el que passi, i una vegada més, diem que, siguem on siguem, la societat civil ho seguirem fent i ho seguirem tornant a fer”, ha dit Cuixart, “perquè exercir els drets fonamentals és la millor manera de preservar-los. Perquè el dret a la paraula no hi entén de por ni de perdó, perquè, si té límits, la paraula ja no és paraula”. El president de l’entitat també ha fet una crida a seguir defensant el català “parlant-lo” i també “protegint-lo des de les institucions”. “No acceptarem mai cap renúncia en temes de llengua”, ha afegit Cuixart. “La cultura precisament ens fa comunitat”, ha dit, i ha sentenciat: “com en els últims seixanta anys, Òmnium en seguirà fent d’instrument de cohesió, de maduresa, d’autoestima col·lectiva”.

Barbal: “M’inclino a pensar que la literatura, aquest món de les paraules, és vida dins de la vida pròpia”

Maria Barbal i Farré (Tremp, 1949) ha agraït el guardó: “m’inclino a pensar que la literatura, aquest món de les paraules, és vida dins de la vida pròpia, la del dia a dia, la individual”. Barbal, però, també ha recordat que “la literatura catalana ha sofert escanyament durant anys”, i ha precisat: “el català ha sobreviscut a l’exili, la repressió, i a les dificultats que suposa compartir territori amb una altra llengua, sobirana, amb molts més parlants i persones que l’escriuen. I ara, per raons variades, torna a estar en una situació que les persones enteses denuncien com a crítica”. 

Barbal és una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània que ha sabut conservar un públic lector fidel molt ampli que ha ultrapassat les fronteres i ha entrar amb força en la literatura europea. La seva obra s’ha traduït a més d’una quinzena de llengües. Nascuda a Tremp, compta amb una extensa obra formada per novel·les, contes, articles a premsa i participacions en obres col·lectives, entre d’altres. L’emblemàtica Pedra de tartera, Premi Joaquim Ruyra 1985, s’ha adaptat en diverses ocasions al teatre i la novel·la està traduïda a una dotzena de llengües, entre les quals, el castellà, l’italià, el suec, l’alemany, i l’hebreu…Pedra de tartera, juntament amb Mel i Metzines i Càmfora, formen el batejat com a Cicle del Pallars. Les obres de Barbal ens parlen sobre migracions, l’èxode rural, del camp a la ciutat, el desarrelament, amb la Guerra Civil i la repressió com a rerefons. Els seus últims llibres se situen en un entorn més urbà per parlar de l’emigració, com a Carrer Bolívia, o la bellesa i el pas del temps, a Bella edat i Emma, entre d’altres. 

A banda del Premi Joaquim Ruyra l’any 1085 per Pedra de tartera, Maria Barbal també ha estat guardonada amb el Premi Crexells per la mateixa obra; el Premi Nacional de Literatura i el Crítica Serra d’Or l’any 1993 per Càmfora; va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalit de Catalunya l’any 2001; el Prudenci Bertrana per País íntim el 2005; el Premi Jaume Fuster, que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el 2009 al conjunt de la seva obra; Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre Català el 2010; i el 53è Premi Josep Pla per Tàndem aquest 2021, entre d’altres guardons. 

Un acte creat per a l’ocasió: Maria Barbal, les coses

Per primer any, l’acte d’entrega del Premi d’Honor es descentralitza i es realitza arreu del territori al lloc triat per la persona guardonada. “Aquest premi el lliurem per primera vegada lluny de Barcelona i constatem que la nostra cultura té sentit quan és compartida”, ha relatat Marcel Mauri. “Perquè és amb la llengua i la cultura que dibuixem el mapa de sentiments, de solidaritat i de futur que són els Països Catalans. De València a Manacor, de Cotlliure a Elx i de Tremp al món. És així com somiem la nació completa”, ha assegurat. 

El Centre Cultural La Lira de Tremp ha estat l’escenari d’aquest homenatge únic a la guardonada. L’espectacle, sota la direcció artística d’Israel Solà i escrit per Queralt Riera, marida testimoniatges de Barbal amb fragments de la seva obra, per construir un espectacle que acosta de manera sensible i poètica a l’univers de la guardonada.

Albert Villaró, historiador, ha estat l’encarregat de fer la glosa. “Aquesta és la grandesa de l’obra de la Maria: la construcció quirúrgica dels personatges, sempre en conflicte amb el seu entorn i que han de suportar el pes -de vegades obsessiu- de la família, l’escarràs d’un bagatge genealògic que no es pot controlar i de les lleis no escrites de la tradició”. Villaró ha posat en valor els paisatges evocats per Barbal, “els seus protagonistes”, “encarnats amb un llenguatge tan contingut com expressiu, un estil implacable que toca de peus a terra”.  “No ens en sobra res, i res no hi falta”, diu l’historiador, “és el triomf de la veritat forjada amb les mentides honestes de l’escriptor que és conscient de la seva responsabilitat”. 

El guardó del Premi d’Honor té una estructura fixa de ferro basada en les quatre barres i el logotip d’Òmnium al qual s’hi adjunta un còdol d’un indret relacionat amb la persona que en rep. Enguany, el còdol és calcari i prové del riu Noguera Pallaresa, molt a prop de Tremp. 

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.