Òmnium Cultural dóna suport al jove acusat de terrorisme i denuncia l’actuació dels agents de la Guàrdia Civil

Actualitat

,,,

[16/12/2004] Davant del cas del jove acusat de terrorisme, Òmnium Cultural fa les següents declaracions, a les quals s’afegeix la delegació de Badalona de l’entitat: 

– Aquest és un clar exemple de l’ús indiscriminat que es fa de la llei aprovada pel Partit Popular per combatre la "Kale Borroka", com a conseqüència del pacte antiterrorista. Una Llei que es pot fer servir indiscriminadament contra menors, en aquest cas d’una manera ridícula i injusta.

– Considera que està fora de lloc l’actuació dels agents de la Guàrdia Civil que el passat 30 de setembre van entrar a casa del noi acusant-lo de terrorisme, atemorint-lo a ell i a la seva família. 

– Òmnium Cultural exigeix el màxim respecte per a qui, recordem-ho, és només un menor d’edat que no ha exigit més que el compliment de la normativa i també per a la seva família. 

– Òmnium Cultural reclama al Poder Judicial que reconegui el seu error i arxivi immediatament la seva causa 

– Òmnium Cultural considera fora de lloc l’acusació que recau sobre el noi de només 14 anys, per enviar amb el nom de "L’exèrcit del Fènix" correus electrònics a grans empreses per exigir-los l’etiquetatge en català.

NO US QUEDEU CALLATS!

 Tot va començar el dia 19 de setembre d’aquest any, entre les 18.00 i 20.00h crec. Estava a la meva habitació utilitzant l’ordinador com habitualment. Estava berenant tranquil·lament, m’entres navegava per la xarxa. Em vaig fixar amb les etiquetes dels productes, i vaig veure, que estaven amb castellà, anglès, rus, xino, japonès, àrab… no hi havia la llengua del nostre país, però si d’altres països. De fet ja m’havia fixat en aquest assumpte en altres ocasions, però com aquell dia estava tan avorrit, vaig decidir reclamar.

Vaig anar a la web dels dos supermercat on acostumo a anar a comprar i a una empresa lletera bastant coneguda, vaig entrar a "Atenció al Client", els vaig dir que si si us plau podien etiquetar els seus productes al català, que som molts consumidors catalans, que no ens discriminin, i que volia una resposta del motiu per el qual no ho feien i no volia que passessin del missatge.

També els vaig dir que si havans del 1 d’Octubre no rebia cap resposta tornaria a enviar e-mails amb més protestes. Vaig firmar el missatge com a Cap del Exèrcit del Fènix, la meva web.

Total jo em vaig apuntar en un paper que el dia 1 d’Octubre havia d’enviar més e-mails a aquestes empreses.

El dia 30 de setembre vam anar a l’institut i tot normal, de fet jo ja no m’encordava d’aquests e-mails.

La meva mare durant el sopar ens va explicar que havia vist un home molt estrany al carrer mirant-se la casa, i que havia vist un cotxe mig creuat a la carretera d’entrada (vivim en una urbanització molt solitària i es molt estrany això) al veure l’home es va espantar una mica.

Jo ja m’estava anant a dormir quan piquen a la porta va baixar el meu germà i els meus pares, llavors em van cridar a mi.

Quan vaig sortir em vaig espantar molt, perquè hi havia molta gent a fora mirant tot el pati amb llanternes, i a l’entrada del pati hi havia molta gent amb els meus pares. Un home em va dir que era el capità de la brigada antiterrorista i que venien des de Madrid, em va ensenyar una ordre d’escorcoll, i una placa. El capità em va preguntar que si havia enviat amenaces a les tres empreses. Jo els hi vaig dir que amenaces no però els demanava que etiquetessin al català.

Van entrar tots hi havia una secretaria del jutjat que anava apuntant tot el que feien.

Van pujar a casa i es van ficar a la meva habitació,  el primer que van dir a l’entra va ser "mirar una bandera de Cataluña".

Van començar a empaquetar l’ordinador i a posar-lo en caixes.

dins de la meva habitació (és una habitació mitjaneta) i vaig contar 10 guàrdia civils, al passadís 5 més. al pati més gent, al cotxes… (van venir 8 cotxes que estaven rodejant la casa, més els que hi havien a la carretera que suposem que eren ells per barrar-nos el pas si volíem fugir).

Em van remenar tota la habitació, els llibres me’ls van mirar full per full els bolígrafs de l’institut mels van mirar a contra llum. Em van agafar també el meu diari personal, molts disquets i CD’s papers meus personals, papers amb contrasenyes direccions de webs, etc.

Vam tenir sort de que el capità era bon tiu, i per la cara que feia semblava que s’estava donant conte de que l’estaven cagant, evidentment ells només complien ordres d’algun senyor simpàtic

Em va deixar quedar a dormir a casa amb la meva família però em van fer anar l’endemà a declarar a la Guàrdia Civil de Blanes.

Després van anar a registrar l’habitació de meu germà, se li van emportar l’ordinador perque estava connectat amb el meu.

I s’en van anar.

L’endemà vaig anar a declarar em van llegir els meus drets, i em van començar a fer preguntes sobre mi, el EdF i coses que havien vist en el meu diari personal i en papers meus.

Em van deixar en llibertat. Des de ales hores el meu advocat ha estat trucant a Madrid cada dia demanant els ordinadors. Fins que finalment el passat dijous dia 2 de Desembre li van dir que li enviarien el disc dur de l’ordinador del meu germà, l’advocat va dir que volíem l’ordinador sencer no només el disc dur, i ells van dir que no sabien on estava la carcassa, després sembla que la van trobarens van dir que el dia 15 he d’anar a Madrid a declarar davant l’Audiència Nacional.

Després ens han dit que si volem el dia 15 quan anem allà ens emporten l’ordinador del meu germà, però desmuntat perquè no tenen temps per muntar-lo ells. A mi això m’ha sapigut greu entre altres coses perquè només tenia 3 setmanes quan me’l van confiscar.

Del meu ordinador encara no s’en sap res, era del nadal.

Durant tot aquest temps han sortit moltes notícies a molts mitjans de comunicació, la majoria ho han fer molt . Però es fals que jo amenaçava en bombardejar d’emails.

Durant tot aquest temps jo he necessitat ajuda psiquiàtrica i medicació, jo utilitzava molt l’ordinador, per estudiar, fer una web, coneixia a molta gent. Porto temps sense fer res d’això estic nerviós i em costa concentrar en els estudis, em costa dormir…

Ara estem recollint signatures de suport.

Estic molt agraït a tots els que m’estan donant suport, a ERC i a la Plataforma per la Llengua que m’ajuden molt en tot això.

                                                                                                                   Fènix1123

 

Per signar envia un e-mail a : [email protected] amb

numero de DNI i la lletra, Nom i Cognoms .