L’escriptor barceloní Quim Monzó és el guanyador del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga ininterrompudament des de l’any 1969. Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània. “Un dels millors ambaixadors de la literatura catalana actual”, ha assegurat el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. Traduït a més de 14 llengües i amb el seu estil directe i irònic, és una cara molt coneguda per a tots els públics gràcies a les seves col·laboracions habituals als mitjans de comunicació. “És un honor ser al costat de noms com Mercè Rodoreda o Pere Calders”, ha assegurat el guardonat Quim Monzó.

Novament aquest anunci del Premi d’Honor ha estat marcat per l’absència del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat injustament a Soto del Real des de fa 142 dies. Per primer cop en la història del Premi d’Honor, el president d’Òmnium no ha pogut trucar personalment al premiat per comunicar-li el guardó. Tal com ha explicat el vicepresident Marcel Mauri, “en Jordi va escriure una carta a mà a en Quim Monzó des de la presó i jo li vaig portar en mà”. “És tan escandalós el que fa la injustícia espanyola”, ha dit Monzó, “tinc un esborrany a casa des de fa dies per respondre en Jordi Cuixart i per primera vegada no sé què dir, no me’n surto”. Des de la presó, el president d’Òmnium ha enviat una carta per ser llegida durant la roda de premsa: “el primer que vull fer és felicitar molt fort el seu guanyador; aquest país està ple de persones fantàstiques i visionàries”. El president d’Òmnium ha tingut paraules de record per a molts dels premiats que “també van patir la repressió, com Tísner, Pere Calders, Mercè Rodoreda o Teresa Pàmies”, cosa que demostra que “encara ens queda molt camí per recórrer”.
En aquest sentit, el guardonat ha volgut llençar un advertiment sobre la llengua catalana que, segons diu, “continua estant sota mínims”. Quim Monzó ha pronosticat que “anem cap a una irlandització del català” i ha lamentat que “si no sabés castellà, molts textos escrits en català no els entendria perquè tenen una estructura castellana”.

El veredicte del jurat
El jurat ha definit Quim Monzó com “un referent ineludible per als escriptors catalans” i ha valorat, entre d’altres, que “la seva capacitat narrativa, unit a la seva facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d’un temps i d’un país”. Martí Domínguez, biòleg, escriptor i periodista, ha actuat com a portaveu del jurat independent -format per un total de 9 persones-, ha assegurat que Monzó és un “corredor de distàncies curtes, velocista de la prosa, directa i punyent”. Alhora, han posat en valor el seu “humor còmplice” i la “claredat expositiva”. “Els seus contes són veritables enginys d’habilitat retòrica”, ha assegurat Domínguez, “fins a l’extrem que en molts sentits es podria dir que és una mena de Pere Calders del seu temps”.

L’acte de lliurament, el 4 de juny
Quim Monzó rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tindrà lloc el 4 de juny al Palau de la Música Catalana. Serà un homenatge a la persona guardonada i girarà al voltant de la seva figura, tant pel que fa a l’àmbit artístic com del contingut de la seva obra. L’objectiu de l’acte és, igual que el mateix Premi, divulgar l’obra i la trajectòria del premiat d’honor.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes compleix enguany 50 anys. És un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Coindint amb el mig segle de Premi d’Honor, Òmnium editarà a la tardor un llibre commemoratiu on es posarà en valor els 50 noms cabdals de les lletres i la literatura catalana de l’últim segle.