Òmnium Cultural atorga el 46è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Raimon, com a reconeixement a la seva obra en llengua catalana. El jurat del Premi d’Honor ha volgut destacar la importància d’una trajectòria artística de més de cinquanta anys que ha tingut un paper fonamental en la difusió de la llengua i la cultura catalanes.

El veredicte s’ha donat a conèixer aquest divendres a Òmnium (fotogaleria). La presidenta de l’entitat, Muriel Casals, ha remarcat que afegir Raimon al llistat de Premis d’Honor de les Lletres Catalanes honora el guardó.

Per la seva banda, Anna Sallés, com a representant del jurat del premi, ha destacat que “el jurat ha volgut reconèixer tant la trajectòria artística i cultural de Raimon com el seu compromís cívic”, a més de “la seva defensa de la unitat de la llengua catalana”.

“Estic molt sorprès i em sento molt ben acompanyat, perquè Espriu i Fuster també van rebre el Premi d’Honor”, ha dit Raimon, qui ha agraït aquest reconeixement. “Suposo que es reconeix la meva interpretació i actitud, una certa manera d’estar al món durant més de 50 anys”, ha afegit, destacant també que “des dels anys 60 he intentat internacionalitzar la nostra cultura, cantant arreu del món en català”. “Ja sabeu que jo havia de ser historiador, però el vent es va creuar en la meva vida”, ha dit.

Més de 50 anys de trajectòria

Ramon Pelegero i Sanchis, Raimon (Xàtiva, 1940), comença a cantar en públic a València el 1961 i ben aviat destaca dins el moviment de la Nova Cançó amb un estil inconfusible. Canta per primera vegada a Barcelona l’any 1962, al Fòrum Vergés, el mateix any que es llicencia en Història a la Universitat de València.

“L’aparició inicial de les cançons de Raimon, senzilles en l’aspecte exterior i transcendentals en el contingut, la veu enèrgica, no homologable amb les dels habituals xiuxiuejadors de micròfon, el despullament escènic del cantant, produïren una gran sorpresa en el nostre ambient dels anys seixanta. Ningú no gosava classificar aquell fenomen. Raimon era ja un atípic abans que la paraula es gastés”, destaca el musicòleg Enric Gispert.

“Al vent”, la seva primera cançó, publicada en disc el 1963, obté un èxit immediat a tot l’Estat. Els concerts de Raimon són exemples rellevants d’una possible autobiografia col·lectiva, que aniria des dels recitals en plena dictadura franquista fins avui mateix. El públic continua corejant avui les seves cançons més conegudes i descobrint o redescobrint un Raimon d’alt nivell artístic, que no ha renunciat mai al compromís social.

Raimon ha publicat una cinquantena de discos, entre directes i enregistraments d’estudi. Enguany, ha publicat dos CD amb el títol Raimon 50, enregistrats en directe el 30 de novembre al Gran Teatre del Liceu. El relleu i la vocació internacional de Raimon queden palesos amb l’edició de discos i la celebració de recitals en una vintena de països d’arreu del món.

La cançó és, per a Raimon, un vehicle expressiu de poesia. Les seves musicacions han contribuït decisivament a la divulgació i popularització d’alguns dels grans autors de la poesia catalana, des de la lírica medieval fins a la poesia contemporània. És especialment rellevant la seva vinculació amb l’obra d’Ausiàs March i de Salvador Espriu, als quals ha dedicat treballs i recitals monogràfics. Per correspondre a aquesta tasca, Salvador Espriu va dedicar-li el poema “Inici de càntic en el temple”, que Raimon va musicar amb gran èxit. També ha musicat poemes de Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Joan Timoneda o Pere Quart, entre altres.

D’altra banda, Raimon ha publicat sis llibres, com Poemes i cançons (Editorial Ariel, 1973, Barcelona), i s’han publicat més d’una desena d’obres literàries que giren entorn de la seva figura. Per exemple, les Biografies Populars de Joan Fuster (Ed. Alcides, Barcelona, 1964), Raimon com a poeta. Retrats de passaport de Josep Pla (Vol. XVII. Obra Completa. Ed. Destino, Barcelona, 1970), Encontre amb Raimon. Tros de paper de Joan Oliver (Ariel, Barcelona, 1970) o Conversaciones con Raimon d’Eduardo Galeano (Granica Editor, Barcelona, 1977).

El 46è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes se suma a d’altres reconeixements previs a la seva trajectòria. És el cas del Premi Nacional de Música 1993, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 1995, la Medalla d’Or de la Generalitat i el Premio Ondas (SER) Barcelona el 1997, el Premio de Honor de la Academia de las Artes y las Ciencias de la Música 2007, la Medalla de la Universitat de València 2009, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona el 2012 o, aquesta mateixa setmana, la Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes de Madrid 2014.

L’acte de lliurament, el 10 de juny al Palau de la Música Catalana

L’acte de lliurament del 46è Premi d’Honor tindrà lloc el proper 10 de juny al Palau de la Música Catalana. Serà un homenatge a l’obra artística de Raimon.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l’any 1969 i s’atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El 45è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes es va atorgar l’any passat a Josep Maria Benet i Jornet.

El veredicte s’ha donat a conèixer avui al migdia a la seu nacional d’Òmnium, amb la intervenció de la presidenta de l’entitat, Muriel Casals, i Anna Sallés com a representant del jurat del premi. Sallés ha destacat que “el jurat ha volgut reconèixer tant la trajectòria artística i cultural de Raimon com el seu compromís cívic”, a més de “la seva defensa de la unitat de la llengua catalana”.

Més informació a www.premidhonor.cat