Xavier Antich demana a les institucions que “s’arremanguin” perquè “Catalunya no pot deixar d’atendre aquesta urgència i els propers anys marcaran el futur del català”

Òmnium Cultural alerta que, amb l’oferta actual, no hi ha prou cursos perquè els 2,3 milions de catalans interessats a aprendre o millorar el seu català ho puguin fer. Aquesta és una de les dades del nou informe d’Òmnium sobre la universalització i l’ús del català, a través del qual es realitza una diagnosi detallada de l’oferta i la demanda existent per aprendre la llengua al país. El president de l’entitat, Xavier Antich, ha afirmat que aquesta realitat és “preocupant” i s’ha afanyat a exigir als grups parlamentaris, al futur govern, als departaments i organismes que sorgeixin d’aquestes eleccions “que s’arremanguin” i “es posin a treballar per revertir aquesta situació”. “Cal posar a disposició de la societat catalana tots els recursos i les facilitats necessàries perquè tothom que vulgui aprendre català pugui fer-ho”, ha afirmat. Una de les raons principals és la falta de places, però també la inadequació dels horaris, el lloc on es fan els cursos, la manca de temps per fer-los o les dificultats de compaginar-los amb la feina. En aquest sentit, ha advertit que “Catalunya no pot deixar d’atendre aquesta urgència i els anys que venen marcaran el futur de la llengua catalana”. “Com pot ser que 2,3 milions de persones estiguin interessades a millorar o aprendre català i no puguin fer-ho perquè només hi ha 120.000 places anuals disponibles?”, s’ha preguntat. 

La dada dels 2,3 milions que volen aprendre o millorar el seu català correspon amb el 35,7% de la població de Catalunya, i són persones que van manifestar -a l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya- que estarien interessats a aprendre o millorar el català. Es tracta d’una de cada tres persones. Del total, 1,6 milions encara no han fet cap curs abans (24,4% de la població) i 720.000 persones ja n’han fet algun i voldrien continuar millorant (11,3% de la població). Són gairebé 800.000 persones nascudes a l’estranger i 360.000 nascudes a l’Estat, a part d’un 29,5% dels adults nascuts a Catalunya que ja tenen nocions de la llengua, però que també voldrien millorar el seu català. Per donar sortida a aquesta demanda, l’oferta actual -que se situa al voltant de les 120.000 places disponibles cada any- és clarament insuficient. 

“Si aspirem a universalitzar i normalitzar el coneixement del català, amb l’oferta actual caldrien 19 anys perquè els 2,3 milions de persones actualment interessades a aprendre o millorar el seu català poguessin fer almenys un curs de català, participar en un grup de conversa o tenir una parella lingüística”, ha explicat Antich. En una societat com la catalana, en què la migració no és un fenomen nou, sinó estructural, cal que les institucions apostin per entendre la llengua com “un element cohesionador, punt de trobada i eina d’acollida”. “Cal plantejar la llengua com una oportunitat per a generar vincles, per construir un imaginari compartit, amb comprensió i sentit de país, des del reconeixement de la diversitat”, ha argumentat, i ha afegit: “Davant dels discursos estigmatitzadors de l’extrema dreta que busquen fracturar-nos com a societat, el català és eina de cohesió social i el fet que hi hagi tantes persones nascudes fora de Catalunya que vulguin aprendre, ho demostra”. 

Segons constata l’informe, la situació de manca de recursos que resolguin la demanda d’aprendre català no és una qüestió recent, sinó que es remunta a diversos anys enrere. El percentatge de persones que saben parlar català s’ha estancat des de fa anys. Especialment entre el 2013 i el 2018 va deixar de créixer al ritme necessari. En aquest sentit, Òmnium assegura que no només és una qüestió sociològica o demogràfica, sinó principalment d’oferta lingüística.

La immensa majoria de la població entén el català, però la capacitat de parlar, llegir i escriure és limitada i irregular. Encara hi ha 1,4 milions de persones que no saben parlar català (un 18,8% de la població), 1 milió de persones que no el saben llegir (14,5% de la població) i 2,6 milions que no el saben escriure (34,7% de la població), i això redueix les seves oportunitats per participar plenament en la vida social, cultural i econòmica del país. Per aquest motiu, l’entitat fa una crida a les institucions que sorgeixin d’aquests comicis a fer que es multipliqui l’oferta actual d’ensenyament del català, amb els  horaris, ubicacions i facilitats necessàries perquè tothom qui vulgui, pugui aprendre el català.

L’informe lingüístic d’Òmnium neix de l’anàlisi de les dades de diferents estudis i fonts, com ara les que es desprenen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2018, l’Idescat, l’INE, l’informe del Pacte Nacional per la Llengua i altres dades sobre l’oferta de cursos de cadascuna de les institucions que promouen l’ensenyament del català i creen espais per a la seva pràctica.