Muriel Casals va impartir la conferència “Un país normal” dilluns passat a l’AUGA, en un Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada ple de gom a gom. La presidenta d’Òmnium Cultural va defensar l’exercici del dret a decidir en la consulta del 9N i personalment el vot pel doble “sí” per aprofitar l’oportunitat de construir un Estat propi. Una oportunitat, també, per garantir el futur de la llengua i la cultura catalanes i la nostra aportació a una Europa més rica i diversa, va afegir.

La legitimitat democràtica no pot negar-se amb la legislació espanyola, si bé la pròpia Constitució permet la celebració d’una consulta com la del 9N, va dir. Casals va destacar el treball intens d’Òmnium en favor del dret a decidir, impulsant campanyes com “Un país normal”, sense reununciar als projectes regulars dedicats a la llengua, la cultura i el país. Així, va remarcar la mobilització i il·lusió pel futur de la societat catalana com una de les claus del procés, a més de ser una font de regeneració política.

D’altra banda, com a professora emèrita d’Economia de la UAB –on encara avui fa classes- Casals va abordar dubtes econòmics que envolten el procés sobiranista, com el futur de les pensions o bé de les relacions comercials de les empreses catalanes. En aquest sentit, va rebatre els arguments de la por, les declaracions del govern espanyol, contraposant-les al treball acadèmic d’obres recents escrites per economistes o bé al d’altres experts que contradiuen que una Catalunya independent no podria formar part de la Unió Europea.

Recordant la tradició industrial d’Igualada, la presidenta d’Òmnium també va exigir una economia productiva al servei de les persones com un dels pilars del futur; per generar riquesa i alhora redistribuir-la més justament.  De fet,  va afegir que un dels objectius del procés sobiranista és garantir l’estat del benestar.

Casals va fer un breu repàs històric fins al creixement actual del sobiranisme, destacant el punt d’inflexió que va suposar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut: “La multitudinària manifestació del 10 de juliol del 2010 va passar de ser una resposta a ser una proposta clara, un clam per la independència”.

Davant la inviabilitat de l’encaix de Catalunya a Espanya, d’un estat plural i federal, Muriel Casals va reivindicar l’aportació necessària dels catalans de tots els orígens per un futur compartit i millor, sense atemptar contra els drets de ningú; tampoc contra els ciutadans de la resta de l’estat. Així, va citar l’exemple dels fills i els néts dels colons anglesos, que van declarar la independència als Estats Units; dos països que, segles després, mantenen relacions comercials i de veïnatge excel·lents.