Moles porta les estratègies d’un ‘lobby’ pel multilingüisme a Can Casacuberta
22/02/07 (Redacció ÒC) Quan només queden dues sessions per finalitzar el cicle Què sabem de la immigració?, Òmnium ha convidat aquesta setmana la professora de secundària Maria Majó. D`aquesta manera, el públic assistent va poder escoltar què són i com es desenvolupen els plans educatius d`entorn. Els plans educatius d`entorn són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, amb la coordinació i la dinamització de l`acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves. Segons Maria Majó, aquestes eines no tenen valor jurídic, ja que es tracta d`un acord entre el Departament d`Educació i els ajuntaments que s`afegeixen a la iniciativa. Pretenen treballar l`educació dels menors fora de l`àmbit escolar. La docent va comentar que els infants immigrants sofreixen un trencament amb el seu món que té greus conseqüències morals i afectives, però va voler remarcar que tot i que sovint aquests necessiten un tracte especial, els plans educatius d`entorn no estan pensats únicament per als nouvinguts. Així, va assegurar que l`objectiu dels plans és millorar les condicions educatives generals d`una escola, i que cada pla s`adapta a les necessitats del centre concret. Maria Majó va fer recentment una recerca sobre els plans educatius d`entorn, ja que li va cridar molt l`atenció el fet que per primer cop el Departament d`Educació reconegués el pes específic d`elements de fora de l`entorn escolar en l`educació d`un infant. Per dur a terme la investigació va prendre com a model els casos dels instituts de Mataró, Girona i Manlleu; els resultats són positius i poden encoratjar altres centres a utilitzar els plans d`entorn. Per descarregar-vos el document de resum de l’estudi de Maria Majó, feu clic aquí.
[03/06/2004] Joan Moles, responsable de projectes i portaveu executiu de l’Organització pel Multilingüisme, va explicar ahir a Can Casacuberta el singular funcioanment de ‘lobby’ de l’organització que representa. Era l’última xerrada del cicle de primavera d’Òmnium Cultural de Badalona i una trentena de persones van assistir a la xerrada de l’activista, que va explicar algunes de les campanyes com ‘Correus plurals’, ‘Segells plurals’, ‘Documents plurals’, etc. ‘No fem declaracions polítiques, no ens posicionem sobre si volem un estat independent, una monarquia o una república; ens proposem treballar, només, per garantir que, com a ciutadans de ple dret, ens respecten la llengua i la cultura’, va dir, només començar. Aquesta associació treballa amb l’objectiu que l’estat espanyol reconegui el català, el castellà, el gallec i el basc com a llengües oficials, a tots els efectes, de l’estat.
Fent servir un to entre pedagògic i provocador a estones, Moles va reflexionar sobre les avantatges d’un estat multilingüe (bàsicament, la millora del prestigi de la llengua) i es va mostrar, prudentment esperançat. ‘Hem aconseguit -va dir- que el multilingüisme sigui un concepte que ja ha calat en l’agenda política’. Tanmateix, va advertir d’una frivolització que porti a un batibull de demandes disperses -‘i sense un full de ruta clar’- per part dels partits polítics, més pendents d’un titular, que no pas de seguir els projectes fins al final.
L’Organització pel Multilingüisme treballa de forma finalista i usa les estratègies d’un grup de pressió: entevistes amb líders polítics i d’opinió, cartes adreçades a regidors i representants polítics, contactes amb diferents governs de l’estat, etc. Un enfocament tenaç que ha tingut resultats potser modestos, però, i això cal remarcar-ho, també reals en la inclusió de les llengües de l’estat en segells de correus o en documents d’identitat.
La xerrada de Moles tanca el cicle que va començar el 15 de maig passat amb una conferència de l’escriptora badalonina (Viure d’escriure… és possible?) i la presentació de ‘La independència i la realitat’, a càrrec d’Hèctor Bofill, el 26 de maig passat.