“Mitjans de comunicació i procés d’alliberament” i presentació del llibre “Periodistes indòmits” a càrrec de Josep M. Figueres

Actualitat

Dijous 27 d’abril a les 19 h a l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la participació d’Àlex Gutiérrez, Hilari Raguer, Isabel-Clara Simó, Jaume Sobrequés i Vicenç Villatoro.

El periodisme, quan és valent i lliure contribueix a una major justícia de la societat atenent que configura uns valors democràtics que en el cas català per la secular opressió nacional patida és més rellevant. El proper dia 27 d’abril a les 19 hores, i organitzat per la nostra entitat, es presenta el llibre ‘Periodistes Indòmits’ a l’Arxiu Nacional de Catalunya en un singular debat sobre els mitjans de comunicació i l’actual procés per la independència amb la participació de Jaume Sobrequés, Alex Gutiérrez, Hilari Raguer, Isabel-Clara Simó, Vicenç Villatoro i l’autor del llibre Josep M. Figueres, que contesta les següents preguntes:

Quin és el contingut d’aquest llibre?
– Són deu semblances i estudis sobre periodistes valents i rellevants que han tingut significació al llarg, fonamentalment, del moment de plenitud periodística, que van ser els anys trenta.

De quins noms parlem?
– Com a precedents hi ha Valentí Almirall i Enric Prat de la Riba, dos pesos forts dels orígens, del periodisme doctrinari, ideològic que fou bàsic en la formació del catalanisme polític que ens ha permès arribar a què sentir un sentit majoritari que decideixin les urnes.

I qui més?
– Hi ha exponents d’aquests anys trenta com Josep Carner i Antoni Rovira i Virgili que representen la qualitat cultural i l’excel·lència periodística. I pel seu compromís amb la causa republicana i amb la Catalunya autonòmica dels anys trenta noms ben representatius com Pere Foix, Lluís Capdevila, Pere Calders i Agustí Cabruja i Joan Gols. Molts coneguts avui uns, poc o gens altres però tots ells representants d’una generació que anhelà la llibertat i hi posaren, indòmitament la vida. Ho paga amb sacrifici, com l’exili majoritàriament en el món intel·lectual al Mèxic acollidor.

I del període posterior
– Bé, la majoria tenen també presència a l’exili però em complau projectar la figura, d’un alt compromís nacional, de Lluís Esteve que fou l’artífex d’un diari clandestí i informatiu i nacionalista, en plena dictadura franquista: L’Hora de Catalunya.

Periodistes indòmits, un llibre d’història del periodisme i de la cultura però també una panoràmica dels indòmits que no es conformaren i aspiraren a una Catalunya millor.

Nota: aforament limitat

Cartell