El Parlament va acollir aquest divendres 17 de setembre a la tarda un acte d’homenatge als fundadors de la Flama del Canigó a instàncies d’Òmnium Cultural, la seva delegació funcional Tradicions i Costums i del seguit d’equips de foc implicats en aquesta tradició.

L’acte fou presentat per Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, si bé el gruix del contingut anà a càrrec de l’escriptor i etnòleg Joan Soler i Amigó, que glossà sobre el passat, present i futur d’aquesta festa popular. Antoni Ayala, membre de Tradicions i Costums d’Òmnium Cultural, presentà als setze homenatjats, els quals reberen un obsequi commemoratiu de mans del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

El president, Ernest Benach, (vegeu el seu discurs clicant aquí) va destacar el "compromís vital" dels fundadors de la Flama del Cangó i va posar el seu esperit com a exemple a seguir perquè el país assoleixi "un futur de progrés i llibertat". A més, els va agrair el treball que han fet per la "cohesió nacional" des del franquisme. Benach també es va referir a la identitat nacional i el futur del país: "Som una nació perquè ens sentim nació i perquè exercim com a nació", va afirmar. En aquest punt va parlar de la "nova etapa de relacions entre Catalunya i Espanya" que s’obre després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut i que "no sabem fins on arribarà", cosa que, va remarcar, decidirà la ciutadania.

Muriel Casals va dir que "És molt més que una flama", i va destacar la vigència de la tradició: "la Flama del Canigó no pertany solament al passat, sinó que és absolutament viva i actual".

Per la seva banda, l’escriptor Joan Soler i Amigó (vegeu el seu discurs clicant aquí) va destacar el valor de la Flama per la seva pertinença al poble: "no és com l’estatut, o la constitució, que són fets per les institucions i el poble els ratifica, sinó que és al revés: la Flama la fa el poble i després és la institució qui l’ha de ratificar".

Maria Gost, esposa de Nemesi Solà, un dels homenatjats, va cloure l’acte amb un parlament en el que va felicitar-se per l’homenatge, que va qualificar de "molt necessari". "Són persones anònimes que han fet molt pel país", va dir, i va recordar que la Flama és "una de les poques tradicions vives que reconeix la unitat del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó". Gost va tornar a demanar, com ja ha fet Òmnium en diverses ocasions, que el dia de Sant Joan sigui declarat diada nacional dels Països Catalans.

Festa nacional dels Països Catalans: D’altra banda, Òmnium va aprofitar la visita al Parlament per fer entrega de les 277 mocions aprovades els darrers anys a diferents Ajuntaments de Catalunya i de la Catalunya Nord tot demanant a les institucions competents que es declari els Focs de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans. L’entrega d’aquestes mocions comptà amb la presència de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i representants de l’Ajuntament de Manlleu i de l’Ajuntament de Perpinyà, entre d’altres.

Òmnium Cultural pren el compromís de seguir treballant aquesta qüestió a l’hora que demana al Parlament de Catalunya que realitzi tot allò que consideri necessari per assolir aquesta declaració. (Vegeu la demanda registrada al Parlament de Catalunya amb la relació d’Ajuntaments que han aprovat la moció en suport als Focs de Sant Joan clicant aquí).

La comitiva osonenca:
Des de la comarca d’Osona va sortir una comitiva de més de 40 persones encapçalada pels mateixos homenatjats, Xavier Valls i Ramon Torra ambdós manlleuencs, i els familiars de Martí Cassany, ja traspassat. També hi van ser presents membres de Tradicat, Tradifoc i d’Òmnium Cultural d’Osona.

Manlleu, protagonista: A més dels homenatjats manlleuencs, Xavier Valls (aquest any també homenatjat el passat 10 de setembre en el marc de la Marxa dels Vigatans) i Ramon Torra (membre històric de la junta d’Òmnium Cultural d’Osona), la delegació manlleuenca estava formada pels familiars i amics d’aquests, i per l’Ajuntament de Manlleu (fotos clicant a l’enllaç), que hi va ser present amb l’assistència de l’alcalde, Pere Prat, la segona tinent d’alcalde, Maria Gràcia Poblet, el regidor de Cultura, Josep Mas, i el regidor d’Educació, Lluís Soler.

Relació de persones homenatjades

    * Esteve Albert (†) (Dosrius)
    * Martí Cassany (†) (Vic)
    * Josep Deloncle (†) (Perpinyà)
    * Lleó Fabre (†) (Perpinyà)
    * Gilbert Grau (†) (Elna)
    * Leandre Herrera (†) (Vidreres)
    * Joan Iglésis (Perpinyà)
    * Albert Llech(†) (Perpinyà)
    * Gilbert Mauri (Perpinyà)
    * Andreu Miquel (Perpinyà)
    * Pare Miret (Montserrat)
    * Francesc Pujades (†) (Arles de Tec)
    * Joan Sagalés (Castellterçol)
    * Nemesi Solà (Sant Pere Pescador)
    * Ramon Torra (Manlleu)
    * Xavier Valls (Manlleu)

L’acte aplegà a gairebé dues centes persones vingudes des de diferents indrets del país, i era una llarga reivindicació de les persones i entitats que al llarg de les darreres dècades han impulsat any rere any la distribució i rebuda de la Flama del Canigó.

Amb aquest acte de reconeixement i homenatge, es vol agrair a les persones que varen impulsar una festa que a dia d’avui implica a milers de voluntaris any rere any i que és una important festa popular on hi destaca el seu paper  com a eina de cohesió social i construcció nacional.

La història

L’any 1955 Francesc Pujades, d’Arles de Tec (Vallespir), i nascut justament un 23 de juny, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan a la pica del Canigó, inspirat pel poema Canigó de Verdaguer. L’any següent Pujades hi va tornar amb uns amics, però en aquesta ocasió els pobles veïns des d’on es podia veure la flama encesa al cim ja estaven atents i tenien preparades fogueres amb la consigna d’encendre-les tan bon punt veiessin cremar la del Canigó.

El 1963 es va encendre el foc al cim i des d’allà baixaren la flama a la plana, i així s’encengueren el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 la flama ja es va deixar al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l’any fins al dia 22 de juny següent, quan es tornaria a pujar al cim per a regenerar-la.

El 1966 el foc va creuar per primera vegada la duana i va arribar a Vic, de manera clandestina. Des d’aleshores, la flama s’ha estès per tot el país, arribant al País Valencià, a les Illes i també a l’Alguer. La Flama del Canigó, encesa amb un feix de llenya format per branques de tot el país,  és rebuda actualment pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives. El lligam amb el Parlament es remunta al 1980, el primer any que hi va arribar, la vigília de Sant Joan.

Vegeu la notícia als mitjans:

Notícia a Vilaweb, (amb fotos)

Notícia a Nació Digital, amb reportatge i fotos de la Flama del Canigó 2010