Membres de Cercle XXI debaten sobre l’ús del català a la universitat a Els dijous de l’Òmnium
22/06/2006 (Redacció ÒC) Com cada any, Òmnium Cultural organitza la Festa de les Lletres Catalanes en què s`engloben diferents certàmens literaris: el premi Sant Jordi de novel·la, el premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, el premi Carles Riba de poesia i el premi Mercè Rodoreda de contes. Els interessats a participar-hi, ja poden consultar-ne les bases clicant aquí http://nitdesantallucia.info/premis.php. L`adjudicació dels premis tindrà lloc durant la celebració de la Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia d`enguany. La Nit de Santa Llúcia es remunta a l`any 1951 i va néixer amb l`objectiu de recuperar l`esperit de les nits literàries que van celebrar-se en l`època de la Generalitat republicana i que anaven més enllà d`una festa estrictament literària ja que es convertien en un punt de reunió, d`aspiracions, d`il·lusions i de projectes de promoció i difusió de la llengua i la cultura catalanes. Actualment, la Nit de Santa Llúcia és una festa consolidada en el nostre territori i representa una mostra de descentralització de les festes literàries més emblemàtiques que any rere any tenen lloc a Catalunya.
La sessió del 22 de juny d’Els dijous de l’Òmnium va acollir un debat entre alguns membres de l’organització Cercle XXI amb la intenció de reflexionar sobre l’actual ús del català a la universitat i l’evolució dels fenòmens lingüístics a les aules. La taula rodona ‘El català a la universitat, present i futur’ va tenir com a protagonistes Miquel Strubell i Carles Castellanos, professors de la Universitat Oberta de Catalunya, Carles Biosca, professor de la Universtitat Autònoma de Barcelona, i Marta Estella, cap del Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma.
Un dels temes principals de les seves ponències va ser la possibilitat de perdre la situació hegemònica de la llengua catalana dins les universitats del nostre territori. Segons Carles Castellanos, cal valorar molt positivament l’elevada presència del català a la universitat en els últims anys si tenim en compte que es tracta d’una ‘llengua sense estat’. Però, va alertar que l’actual situació es pot perdre a causa de l’increment de la mobilitat d’alumnes i professors, la internacionalització dels estudis i un marc sociolingüístic advers. Segons Castellanos, l’única manera de redreçar la situació és fer un gran esforç de reflexió i definir una comunitat lingüística dels Països Catalans en el marc dels estudis superiors.
La globalització, que ha arribat sobretot en els cicles més elevats de la formació universitària com són els doctorats i postgraus, obliga sovint a impartir els continguts en altres llengües. Carles Biosca va destacar la pressió que tenen els professors davant d’un estudiant estranger que no entén el català i demana un canvi de llengua. Tot i així, va remarcar l’eficàcia d’iniciatives com un campus virtual on es poden penjar els materials per seguir les classes de manera multilingüe, així com els programes de voluntariat lingüístic que permeten als estudiants de fora aprendre el català de manera més ràpida i amena.
El missatge final va ser optimista, tot i que els ponents van assegurar que no es pot abaixar la guàrdia i que s’ha de seguir treballant per enfortir el català com a llengua principal dels estudis superiors a Catalunya.