El vicepresident d’Òmnium ha interpel·lat aquest matí  Pedro Sànchez: “ho té fàcil: reconèixer el dret a l’autodeterminació i aprovar una amnistia. Amnistia o amnistia”

Barcelona, 11 de setembre de 2020 – El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha tornat a interpel·lar el govern espanyol per exigir que aturi immediatament la repressió dels poders de l’estat que ja suma més de 2.850 persones represaliades i ha advertit que “no hi haurà normalitat  mentre aquest país no pugui exercir lliurement l’autodeterminació; mentre hi hagi gent perseguida, gent empresonada, gent vexada per l’Estat…”, ha dit Mauri, “mentre la seva fiscalia titlli els manifestants pacífics de terroristes i condemni els presos polítics a estar-se 23 hores tancats en una cel·la cada dia…”. Durant el discurs en l’acte central a Barcelona de les concentracions de l’ANC de la Diada, on Òmnium hi col·labora, Mauri ha afirmat que “no volem formar part d’un Estat que tapa les vergonyes d’una monarquia corrupta imposada pel Franquisme”. “Acompanyeu-nos en aquesta ofensiva contra els poders de l’Estat”, ha demanat Mauri, “aquells qui neguen amb violència el nostre projecte polític, l’exercici de l’autodeterminació”. “No volem canviar el seu règim, volem fer-lo caure i construir la República Catalana”, ha sentenciat. Mauri, fent referència al president de l’entitat, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó, ha fet seu el clam de Cuixart “quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret”. “No renunciarem a transformar lleis injustes per construir un país més just i digne”, ha afegit. 

En una Diada totalment atípica “no només per l’emergència social i sanitària sinó també per la repressió de l’Estat”, el vicepresident d’Òmnium ha posat en relleu que “posem al centre de tot el respecte per la salut i la vida”, però “davant un Estat que només sap respondre amb repressió i violència, també ens cal ser més determinats i no renunciar a cap via, sempre des de la lluita no violenta i la desobediència civil”. En aquest sentit, Mauri ha refermat l’aposta pel “diàleg i la negociació” però ha deixat clar que “sense renunciar a la confrontació quan el que està en risc siguin els drets fonamentals”. 

Al matí, en un acte sense convocatòria pública que Òmnium ha organitzat al passeig Lluís Companys de Barcelona. també s’ha dirigit al president espanyol, Pedro Sánchez i li ha etzibat que “ho té fàcil: reconèixer el dret a l’autodeterminació i aprovar una amnistia; amnistia o amnistia”. Així ho ha dit davant de 2.850 cadires situades en aquest passeig, just davant de l’Arc de Triomf, on ha tingut lloc la representació al·legòrica de les 2.850 persones represaliades que hi ha Catalunya des del setembre del 2017. Mauri, que ha recordat que és el tercer any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, passa la Diada a la presó, ha afirmat que “si el govern espanyol vol esmenar la injustícia que ha comès, si vol abandonar la via de la repressió i la doctrina de VOX, si vol resoldre el conflicte per vies polítiques”, només hi ha una via. “Que li quedi clar al govern espanyol i a la seva fiscalia: ells són responsables d’aquesta situació”, ha remarcat, i ha apuntat: “En Jordi Cuixart porta més temps empresonat sota un govern de Pedro Sánchez que amb el del Partit Popular. D’ells depèn aturar-ho o la història els condemnarà”. 

El parlament polític de Marcel Mauri ha posat punt final a la intervenció artística que Òmnium ha instal·lat aquest Onze de Setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Poc abans, algunes de les entitats, partits i institucions que s’han acostat per participar de l’homenatge col·laboratiu als represaliats han estat el president de la Generalitat, Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la consellera de Cultura, Àngels Ponsa; el diputat al Congrés i president del grup d’Unides Podem, Jaume Asens; el diputat de la CUP al Parlament, Carles Riera; la parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i familiars de presos polítics i exiliats com Diana Riba, Laura Masvidal, Meritxell Lluís o Núria Terrés, mare de l’Adrià Carrasco; i representants del teixit cultural, social, sindical i associatiu català, entre els quals el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2020, Enric Casasses; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell; la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; l’activista David Fernàndez, o d’Alerta Solidària, Novact, Lafede, IAC, la Intersindical o Unió de Pagesos, entre d’altres.