Treballar, treballar i treballar

Aquest va ser el missatge que va llançar Marçal Sintes en donar per acabada la conferència ‘La política i el país: algú sap cap a on anem?’, que va pronunciar el dijous 17 de maig al local d’Òmnium de Mataró, davant d’una seixantena de persones.

Marçal Sintes va començar constatant que estem vivint un moment incert i va repassar els fets viscuts a Catalunya en els darrers anys: el procés de gestació de l’Estatut, el polèmic pacte Mas-Zapatero, el referèndum del 18 de juny passat, amb un grau elevadíssim d’abstenció… Després, va analitzar el paper de Zapatero, en enganyar primer Maragall (com ha confessat recentment el propi expresident de la Generalitat) i, després, Artur Mas. Tot seguit es va preguntar per què tots els partits polítics actuen com actuen, admetent que, malgrat les ideologies, el que compten són les persones i les relacions que s’estableixen entre elles. Va pronosticar que el PSC vol aconseguir a tots els ajuntaments el que ja té al de Barcelona i ara a la Generalitat: poder governar amb els seus dos complements necessaris, ja que un dels socis el complementa per la banda esquerra, alternativa i ‘antisistema’ i l’altre, per la banda catalanista. D’aquesta manera s’assegura la centralitat que li permet mantenir-se en el poder. Per altra banda, l’any vinent hi haurà eleccions a Espanya. Què passarà si Zapatero guanya? Probablement CiU entrarà al govern de l’estat, com a únic camí per trencar el tripartit a Catalunya. Però, i si guanya el PP? Malgrat que els nacionalistes i el PSOE sumessin en escons, s’atrevirien a enviar el PP a l’oposició? Sintes considera que no, ja que Zapatero, com abans ja havia fet Felipe González, s’havia manifestat públicament a favor de governar només si guanyava les eleccions. A més, Sintes va recordar que encara estem pendents de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. Si hi ha retallades, com es preveu, quina serà aleshores la reacció del govern català?

Marçal Sintes va acabar la seva intervenció valorant l’estat d’ànim del país. Hi ha un cansament general, la sensació que no s’ha fet bé, un allunyament manifest del poble de la política. Tanmateix, Sintes considera que la societat civil rutlla i que, malgrat que el camí és incert, plou i fa pujada, cal no deixar de caminar, perquè (utilitzant un símil que en el torn de preguntes ja s’havia plantejat en l’anterior conferència del cicle, la d’Enric Marín), potser sí que perdrem el partit (perquè a l’equip contrari són més i l’àrbitre els va a favor), però, malgrat tot, el volem jugar.