Per situar als lectors, aquest és un escrit fet abans dels dies 10 i 11 (Marxa i Diada) i que serà publicat passades aquestes dates, és per això, que alguns dels comentaris d´aquest escrit poden quedar desfassats o fora de la realitat, assumim el risc.

Aquest any ens trobem en una situació nova, i el que és pitjor , no desitjada, les conseqüències de la qual encara no s’albiren; però no pinten gens bé. En aquest context, ens han agafat dues reivindicacions de país que, a més de formar part del nostre patrimoni cultural i reivindicatiu, són de les més reeixides i que: o no se celebraran o se celebraran en format reduït; però, des d’aquí, entenem que a nivell personal les hauríem de celebrar totes, respectant les limitacions marcades i cadascun segons les seves possibilitats.

Vista aquesta situació, hem d’aprofitar, també, aquestes jornades per reflexionar sobre: la situació actual On Som; el que és més important, què volem ser i el que és més difícil com ho podrem fer.

On Som, amb totes les repressions patides a Catalunya per part del “estado”, augmentades després de l’1 d’octubre de 2017, i que seguiran en el futur (no posem exemples perquè ens faltaria espai), podria semblar que la lluita del catalanisme militant hagués perdut força, molta força, situació agreujada per les discrepàncies dels partits independentistes dins del Parlament, aquí hem de ressaltar que aquestes discrepàncies es produeixen en tots el parlaments de tots els països, tant en els que manen (fixeu-vos en el “ gobierno de España) com en l´oposició, penseu que és un bloc monolític?, no ho són pas!!, només cal veure les seves actuacions, tot i això, s’ha de dir que contra Catalunya, disfressat que és contra l’independentisme, sí que fan un bloc comú, però no tenen res més en comú. Assumint aquesta situació, la ciutadania agraïria molt dels nostres representants un missatge clar d´unitat dins de la diversitat. Dit això, el poble està a l´espera de propostes engrescadores, però no s’ha diluït pas la seva força, i això és molt important i, per tant, els partits polítics ho han de tenir en compte, molt en compte, per deixar-se de picabaralles estèrils i avançar decididament amb propostes de país per aconseguir l’objectiu d’un país millor.

Què volem ser, això és el més important, “perquè si no sabem on volem anar, arribarem ràpidament a enlloc“, i és que volem ser un país millor, on no se’ns discrimini econòmicament, no s´ofegui la nostra cultura i puguem disminuir les desigualtats socials. I tot això ha de deixar de ser alguna cosa més que un somni.

Com ho podrem fer, això és el més complicat, però no per això hem de defallir i abandonar, penseu que amb totes les seves deficiències, mai havíem arribat tant lluny, és aquest el punt de partida, no sortim pas de la casella zero.

Per ajudar-nos a aconseguir-ho, entenem que els tres pilars que defineixen ÒMNIUM ens donen la pauta a seguir, com ja sabeu aquests pilars són: Llengua, Cultura, País, és a dir, Hem de defensar la llengua, què vol dir això, els sociolingüistes ens expliquen que les llengües són el mitjà primari de comunicació dels pobles i que quan dues llengües ocupen el mateix espai, sempre s’ha de defensar la més petita (dèbil) perquè no desaparegui i això està a les nostres mans, només a les nostres mans, és a dir, la pervivència i creixement del català depèn de les persones, de tots nosaltres. Hem de tenir en compte que no ens regalaran res i que cada pas endavant l´haurem de lluitar. D’aquesta manera, potenciarem la cultura, promocionant no només els actes indicats en aquest escrit, que són alguna cosa més que cultura ja que també formen part de l’arrelament del poble, sinó molts altres actes que per motius econòmics i legals no es poden realitzar. I així, anirem avançant pel camí de fer país, fins a assolir el país que desitgem, sense lligams que ens tenallin i no ens deixen ser el que volem ser.

Per acabar, recordeu que el futur és nostre, només cal que ens hi posem tots i serem imparables.