Marc-Àlvaro analitza l’actual moment polític

Actualitat

(09/06/05)Redacció ÒC El poeta, traductor, dramaturg i assagista Feliu Formosa és el nou Premi d`Honor de les Lletres Catalanes. L`acte d`entrega se celebrà en un Palau de la Música catalana ple de gom a gom, amb nombroses personalitats presents. Enguany, que el Premi d`Honor de les Lletres Catalanes s’ha inclòs dins de les activitats de l`Any del Llibre, vàrem fer del llibre i la lectura protagonistes de l`escenografia. Vam convertir el Palau de la Música en el Palau de les Lletres Catalanes, les seves parets, en text en moviment. Cada racó, una pàgina, cada instant, un relat, cada mirada, una relectura de l`arquitectura pròpia del Palau. Projectors de llum que van vestir les parets del Palau amb lletres i textures, codis a través dels quals llegim escrits i obres literàries. El 8 de juny, a les parets del Palau de la Música hi vam poder llegir textos d`autors que enguany celebren el seu centenari: Xavier Benguerel, Joan Coromines, Ovidi Montllor i de l`obra, també centenària, Solitud, de Víctor Català. El públic doncs, es trobà immers a l`interior d`un llibre, i mentre tothom va seguir el bategar constant del text, quatre actors els van llegir, omplint la nit de lletres i literatura. Després del parlament de Francesc Parcerisas, Al Tall donà una nota de música a l`acte. El grup de folk i música tradicional catalana va oferir als assistents un repertori compost per Bolero, d`Enric Ortega; Epístola a un amic, a propòsit de l`ocupació de València per Jaume I); Ibn Amira d`Alzira, s. XIII / Manuel Miralles; A una oreneta que em desvetllà a trenc d`alba, de Marià Manent i Viurem, de Vicent Torrent. L’acte es va tancar al so de les gralles de SoNat, que van entonar Els segadors. En la 37a edició del Premi que Òmnium Cultural concedeix anualment a les persones que, per la seva obra, contribueixen a afavorir la vida cultural dels Països Catalans, el jurat va decidir atorgar-lo, per unanimitat, al sabadellenc Feliu Formosa. El premiat, antic militant del PSUC, ha traduït més de 100 títols de la llengua alemanya al català i és autor de més d`una quinzena de poemaris. La seva obra poètica es resumeix a Darrere el Vidre. Poesia 1972-2002 publicat per l`editorial Empúries. El propi autor ha remarcat sempre la influència que Brecht ha tingut en la seva obra, del qual se`l considera l`introductor a Catalunya. Formosa es va mostrar agraït pel Premi concedit i va voler remarcar la importància de valorar la tasca dels traductors amb aquest Premi. A més, es va mostrar pessimista pel futur de la cultura catalana. “Mentre vagi lligada a la política, tenim un problema”, va manifestar. Parlament de Jordi Porta Text d’Antoni M. Badia i Margarit Aquesta nit, en acabar el programa la nit al dia del canal 33, sobre les 00.15h, s`emetrà un programa especial sobre l`entrega del premi.

El periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc-Marc Àlvaro, va ser l’encarregat dimarts dia 17 de pronunciar la primera conferència del cicle de Primavera que Òmnium Cultural de Mataró ha organitzat sota el títol Cap un nou autogovern?. Àlvaro, col·laborador de diversos mitjans de comunicació, va desgranar les principals claus de la política catalana i espanyola del moment davant més d’una cinquantena de persones.

 "El pare del tripartit és Jordi Pujol’ va etzibar, provocador, el periodista, recordant que l’any 1999 el llavors President va rebutjar el suport parlamentari d’Esquerra Republicana i va mantenir un acord recíproc amb el Partit Popular quan fins i tot Aznar tenia majoria absoluta. Àlvaro va dir també que tots els partits amb l’excepció del PP estan absolutament compromesos a elaborar un nou Estatut perquè pensaven que a Madrid governaria Rajoy després de les eleccions de 2004 i es produiria un xoc amb el Govern central: "Llavors als catalans només els tocaria sortir en manifestació amb els seus líders amb capdavant i donar dues voltes al Passeig de Gràcia’, va apuntar irònicament.

També en el marc de l’Estatut, Àlvaro va dir creure que la política es basa, fonamentalment, en la necessitat i que per tant Zapatero no havia promès donar suport a l’Estatut català només "per bona fe’. Respecte l’Estat espanyol ha afirmat que mentre Catalunya ha estat durant 23 anys governada pel mateix partit, amb les dinàmiques pròpies d’aquesta situació, Espanya ha tingut diferents governs amb diferents maneres de governar que han fet que ‘l’Estat espanyol es trobi en l’edat adulta i serena i en canvi nosaltres siguem encara joves adolescents