Ho sabem des de Foucault: les relacions humanes són, també, i en tots els casos, relacions de poder. Ho són perquè les relacions humanes no es fan mai des de la plena igualtat, i l’absència d’aquesta, situa els interactuants en plans diferents.

Aquesta desigualtat es fa especialment transparent en la relació humana per antonomàsia: la relació lingüística. Justament per això la sociolingüística esdevé una potent eina metodològica per al coneixement de les relacions subjacents a l’entramat social.

A casa nostra, el discurs de la normalització lingüística del català, per la seua absència de voluntat de denunciar amb claredat la injusta desigualtat que, precisament, feia necessària tal normalització, ha acabat sent inefectiu i ha comportat, a més, el desarmament argumental dels catalanoparlants que experimenten estranyament al seu mateix país, i que saben què és, allò que Enric Larreula ha qualificat de “dolor de llengua”.

La debilitat i la inseguretat de la posició favorable a retornar al català la normalitat arrabassada per la força han tingut com a efecte la naturalització la presència del castellà a Catalunya i el qüestionament del caràcter de llengua pròpia que, en justícia, li correspondria al català. El resultat final és que s’ha perpetuat la situació de discriminació de la llengua catalana al mateix temps que aquesta esdevenia, perversament, cada cop menys perceptible. I tot això alhora que es provocava que els catalanoparlants (habituals o esporàdics, actuals o futurs) acabessin assimilant com a normal la seua subordinació lingüística i acabessin integrant, com una actitud correcta i cortesa, allò que en realitat no és res més que el desistiment dels seus legítims drets lingüístics i culturals (sempre en benefici del manteniment d’uns privilegis que en darrer terme han estat erigits en base a la dominació militar i política).

Som en temps en què el dret d’existir es col·loca al mateix nivell que el dret a extingir, en què es criminalitza l’existència a Catalunya d’una escola catalana en llengua i continguts i en què es cerca fer aparèixer entre els catalans un sentiment de culpabilitat pel fet de reclamar, per a ells i a casa seua, allò que es dóna per descomptat per als ciutadans de qualsevol país lliure i normal arreu del món (incloent aquí els països i les comunitats de llengua castellana).

Contribuir a donar a conèixer allò que s’amaga darrere les aparences és justament el que ens proposem amb el cicle Llengua, societat i poder, organitzat per SOM ESCOLA, Òmnium Ebre, l’Antena Cultural de la URV, l’Ajuntament de Tortosa i el Consorci de Normalització Lingüística.

Entre febrer i maig d’enguany hi podreu sentir experts en demolingüística i estudiosos dels processos de creació d’ideologia i d’actituds lingüístiques, procedents de la mateixa Universitat Rovira i Virgili (URV), però també de la Universitat de València (UV), de la Universitat de les Illes Balears (UiB) i de la Universitat Autònoma de Madrid (UCM), que alhora que ens proporcionaran un coneixement actualitzat de les llums i les ombres de vitalitat de la llengua catalana, faran una dissecció del que s’amaga darrera de la ideologia lingüística espanyola, desentranyaran la mentalitat lingüística dels parlants d’aquí i d’allà i ens proporcionaran una descripció de les nostres societats des d’una nova perspectiva. El proper 25 de febrer, al Campus Terres de l’Ebre de la URV, donarem inici al cicle.

Jordi Martí
Vocal a Som Escola de la Junta Rectora d’Òmnium Ebre