La Diada nacional d’enguany ha estat una gran manifestació de país i s’ha celebrat simultàniament a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa 

Aquest Onze de Setembre, l’independentisme ha tornat a mobilitzar milers de persones a cinc grans ciutats de Catalunya –Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa–, reafirmant la seva força i unitat en la defensa dels drets nacionals i socials del país. Amb l’impuls d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els Comitès de Defensa de la República (CDRs), les manifestacions descentralitzades han posat en relleu la diversitat de lluites que conflueixen en l’objectiu d’una Catalunya sobirana i més justa. 

L’acte polític, que s’ha celebrat simultàniament a les cinc ciutats a les 17:14 h, ha posat el focus en la necessitat de construir un país que pugui decidir lliurement sobre les seves polítiques socials, econòmiques i mediambientals, trencant amb un model que, segons els convocants, frena el desenvolupament del territori. Cada ciutat ha centrat el seu discurs en reivindicacions concretes que afecten la vida quotidiana de la població, fent evident que la lluita per la independència és també una lluita per millorar les condicions de vida.

A Barcelona, la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Maria Antònia Castellana, ha posat sobre la taula el problema de l’habitatge, exigint polítiques que garanteixin l’accés a una llar digna per a tothom. A Girona, Marina Geli (Moviment d’Esquerres) i Albert-Jordi Vendrell (metge i secretari ANC) han reclamat assenyalat que cada conciutadà de Catalunya va deixar de rebre de l’ordre de 5.400 milions cada any en sanitat” i que “amb la gestió dels nostres recursos evitaríem tancament de llits a l’estiu; passadissos d’urgències plens de malalts esperant llit; llistes d’espera molt llargues…”.

Lleida ha posat el focus en la sobirania alimentària, amb els representants de la pagesia Gemma Bertran i Miquel Torres, que han defensat la necessitat d’una agricultura forta i sostenible per garantir el futur del país. A Tarragona, Eduard de Gràcia, expert en infraestructures, ha denunciat la manca d’inversió estatal en infraestructures crítiques, com el sistema ferroviari, que impedeixen el creixement econòmic de la regió.

Finalment, a Tortosa, la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el moviment Unió de Pagesos, liderats per Matilde Font i Josep Sunyé, i l’activista Dani  Martí Forcadell han alertat dels perills que l’incompliment de la Llei del Canvi Climàtic suposa per al medi ambient i sectors clau com la indústria vitivinícola de la Terra Alta.

Les manifestacions descentralitzades han conclòs amb la lectura d’un manifest conjunt que posa l’accent en la necessitat d’avançar cap a un país lliure i amb plena capacitat per decidir el seu futur. Lluís Llach, president de l’ANC, ha fet una crida clara a “no acceptar una democràcia espanyola que criminalitza les mobilitzacions i impedeix la lliure expressió de la voluntat popular”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha retret als partits independentistes no haver “estat capaços d’acordar una estratègia compartida per l’autodeterminació” i ha avisat que no existeix “normalitat mentre es negui l’amnistia i s’impedeixi l’exercici de l’autodeterminació”. 

Per la seva banda, David Minoves, president de CIEMEN, ha emplaçat a la ciutadania i a la societat civil a actuar per garantir drets polítics, socials i un futur sostenible i “fer front als reptes com la repressió, els atacs a la llengua, la desigualtat social i l’emergència climàtica”. Un representant dels CDR també ha volgut recalcar la capacitat dels catalans i catalanes per mobilitzar-se davant les injustícies. Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical, ha reclamat la necessitat “d’un estat propi per afrontar els reptes actuals, començant per una gestió pròpia del finançament i la llengua”. “Cal defensar el català a l’educació, mitjans de comunicació i garantir el dret a viure plenament en català. Només la independència ho farà possible”, ha assegurat. 

Jordi Gaseni, de l’AMI ha exigit que els ajuntaments disposin de recursos per desenvolupar polítiques locals, que també ha alertat que “l’estat espanyol suposa una amenaça per a la llengua i la cultura catalanes”. Finalment, la membre del govern del Consell de la República, Teresa Vallverdú, ha afirmat que “la independència és necessària per acabar amb l’espoli fiscal i assegurar que els recursos de Catalunya es destinin a millorar el benestar de la societat”.