L’historiador alacantí Josep-David Garrido presenta un llibre sobre Martí I
De les 10 del matí fins a les 7 de la tarda, del dissabte 6 de novembre, a l’alberg de Sant Anastasi a Lleida, es va desenvolupar la II Trobada Jove d’Òmnium Ponent-Lleida, oberta a tothom, amb 31 joves inscrits, i una participació mitjana de cada sessió d’una cinquantena de persones. Va començar amb la conferència del professor gironí, Oriol Ponsati, sobre la rendibilitat de la cultura catalana, i de forma molt intel•ligent i irònica, a més de molt documentada, es va defensar que la producció de la cultura catalana l’hem de fer perquè és la nostra i és una cultura de qualitat, i la rendibilitat hauria de passar a un segon o tercer pla, així com les voluntats resistencialistes. És una qüestió de normalitat. Tot seguit, la taula de les experiències (en aquest cas de producció cultural) va estar composta per en Josep R. Ribé, director del diari BonDia, que va parlar sobre el món periodístic, el poeta i editor Txema Martínez, que ho va fer sobre el món editorial i de les lletres, i en darrer lloc la cantautora Meritxell Gené, que ho va fer sobre el món de la creació (i de la docència) de manera molt personal, com així havia de ser. Per acabar aquesta sessió la Meritxell Gené va dedicar una cançó d’un poema de Màrius Torres. El dinar, i cafè posterior, va ser participat entre els inscrits i va donar peu a la sessió de la tarda amb la taula rodona composta per l’escriptor Pep Coll, el periodista Francesc Guillaumet, el representant d’ACPV, Isidre Crespo i el president de “els altres andalusos” i president del taller de músics, en Lluís Cabrera, una taula rodona molt i molt participada per les propostes i opinions que van exposar els ponents sobre que és el que ens defineix com a cultura catalana. La discussió entre els assistents es va allargar molt més enllà de l’hora prevista d’acabar, i va continuar després en grups més petits. Aquest era l’objectiu, crear debat, fer pensar i fomentar els llaços entre els joves de Ponent-Lleida. Èxit aconseguit entre tots.
Òmnium Osona s’ha volgut afegir a la commemoració de Rafael Dalmau Editor en els sis-cents anys de la mort del rei Martí I. Per això, proposa la presentació d’un llibre sobre el tema que acaba de sortir al mercat: Vida i regnat de Martí I. L’últim rei del Casal de Barcelona, de l’historiador Josep-David Garrido i Valls (ISBN: 978-84-232-0748-0. Col•lecció Bofarull núm. 14, 368 pàgines, 20 euros). Amb aquesta edició Rafael Dalmau Editor pretén cobrir el buit bibliogràfic sobre el personatge i, de retruc, contribuir al coneixement de la seva trajectòria.
Secundogènit de Pere III, Martí (1356-1410) fou l’últim rei de la nissaga dels comtes de Barcelona. La historiografia moderna, tradicionalment, l’ha ornat amb l’apel•latiu de «l’Humà»; tanmateix, per als seus contemporanis, fou el monarca «Eclesiàstic», campió de la beateria. No nasqué per a ser rei, tot i que, sense buscar-ho, n’esdevingué en la maduresa. De tarannà extremadament religiós, Martí I representa la contraposició als valors culturals prehumanistes del seu germà i predecessor, Joan I. Com a governant, no sabé o ?millor dit? no pogué atallar la violència endèmica de les bandositats aragoneses i valencianes, però aconseguí unir Sicília a la Corona catalanoaragonesa i derrotà definitivament la resistència sarda. Nogensmenys, el seu record ha restat marcat per la indecisió a l’hora de designar un successor, que significà l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara als Països Catalans i Aragó.
Josep-David Garrido i Valls (Alacant, 1965), historiador, col•laborador assidu de la premsa escrita i, a vegades, també dramaturg. És doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també ha exercit la docència en Paleografia i Diplomàtica. En l’actualitat compagina la recerca històrica amb l’activitat literària i el periodisme cultural, sobretot com a crític de música clàssica i de teatre al migjorn valencià. Amb Rafael Dalmau, Editor ha publicat Jaume I i el regne de Múrcia (1997 i 2006), La conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II (2002) i La batalla d’Almansa (2008). Com a autor de teatre historicista, cal destacar la seva obra El naixement de Jaume I, estrenada en 2008 i publicada el mateix any per l’Institut d’Estudis Catalans en commemoració del vuitè centenari de la naixença del rei català conqueridor de Mallorca, València i Múrcia.
Aquest dijous 11 de novembre a les 8 del vespre a la llibreria La Tralla de Vic, gaudirem doncs, d’una bona ocasió per a viure una part de la nostra història de la mà de l’historiador Josep-David Garrido, que ens aclareix el com i el perquè del desenllaç d’un pacte que ha marcat un abans i un després, i que potser ens ajudarà a entendre la cruïlla on ens trobem a l’hora de prendre qualsevol altra decisió cap al redreçament polític d’un futur Estat Català.
Presentacions per al mes de novembre:
* Sant Cugat. Dimecres 10 de novembre, a dos quarts de 8 del vespre, al
Museu de Sant Cugat-Monestir (Plaça Octavià). Acte organitzat juntament
amb Òmnium Cultural, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el Museu de
Sant Cugat.
* Vic. Dijous 11 de novembre, a les 8 del vespre, a la Lliberia La Tralla
(Riera, 5. Vic). Acte organitzat juntament amb Òmnium Cultural
Més informació sobre Martí I i el seu regnat:
L’any 1410 morí el rei Martí I, el darrer sobirà de la dinastia del Casal de Barcelona, iniciada amb Guifré el Pelós més de cinc-cents anys abans. En coneixem massa poc, de la seva vida i de la seva acció política, i sovint el que en sabem dir té relació amb els seus dubtes a l’hora de designar successió al tron catalanoaragonès, vacil•lacions que van donar pas a un interregne de dos anys i a un període de convulsions dins del país i de xocs d’interessos que va acabar amb la sentència de Casp i l’entronització dels Trastàmara, d’origen foraster. També en sabem dir l’epítet que la historiografia li ha atribuït: l’Humà; tanmateix, és un apel•latiu relativament modern. Per als seus coetanis, Martí I era l’“Eclesiàstic”: un campió entre els beats.
David Garrido, el seu biògraf, ha condensat, amb acidesa, que Martí va morir tal com va regnar: sense ganes. De fet, Martí no va néixer per a ser rei. Era el segon fill de Pere III i d’Elionor de Sicília, i a la mort del Cerimoniós fou Joan, el germà gran de Martí, qui va rebre el tron, com era preceptiu. Però Joan I va morir sobtadament, arran d’un accident de cacera a Torroella, on l’acompanyava la seva camarilla corrupta. Eren temps de mortaldats, aquells de la baixa edat mitjana, i la més greu de totes era la pesta, de la qual la família reial no en va quedar al marge. I vet aquí que Martí, sense ambicionar-ho especialment, esdevingué rei.
Era un polític culte, capaç de fer a les Corts de 1406 a Perpinyà un dels grans discursos que la història recorda d’un rei, i la seva acció representà per a la Corona la restitució del poder català a Sicília, fins al punt que n’aconseguí el reialme per a Martí el Jove, fill de Martí l’Eclesiàstic i de Maria de Luna —esposa i extraordinària col•laboradora en els àmbits de govern més diversos—.
Com a rei dels catalans, Martí I hagué de fer front a tota una colla de problemes que l’actuació dels seus predecessors, singularment Pere III i Joan I, havia anquilosat i que eren de difícil resolució: la implicació en el Cisma d’Occident entre els partidaris del papa de Roma i del d’Avinyó (amb tot el que representava un connacional com Pere Martines de Luna fos escollit com a papa: Benet XIII), les bandositats internes dins d’Aragó (entre els Luna i els Urrea) i dins del regne de València (entre els Centelles i els Soler), i el control de Sardenya.
I doncs, el front de Sardenya fou ben bé el cant del cigne del Casal de Barcelona. D’una banda, l’acció política i militar dels Martí, pare i fill, significà el domini efectiu sobre la nació sarda, però el preu que calgué pagar fou molt alt. Molts catalans, entre els quals també un nombre rellevant de nobles, hi deixaren la pell. Entre ells, el mateix Martí el Jove, rei de Sicília i hereu a la Corona catalanoaragonesa després de la mort de més i més fills i néts de Martí I. Cal dir-ho: Martí el Jove morí de malària, just després del seu triomf militar a Sanluri.
Martí I quedà abatut. Havia perdut muller, fills i néts i ja es veia ancià i sense descendència legítima. Calia un darrer intent per a tenir-ne i Martí es casà per segona vegada, ara amb una jove aristòcrata, Margarida de Prades. La documentació històrica ens ha deixat relats dels sofisticats mètodes que, a aquelles altures de la vida, Martí utilitzà per a sembrar la llavor reial, sense èxit, com bé sabem. Ara bé, són relats redactats per acòlits dels Trastàmara, gens interessats a evitar el desprestigi de Martí. I bé prou que la història ja ha senyalat Martí amb el dit perquè no va tenir prou tremp per imposar Frederic de Sicília —nét seu, fill d’una relació de Martí el Jove amb Tàrsia Rizzari—, indecisió que va donar lloc a obrir la caixa dels trons que van esclatar l’any 1412 a Casp.
De tot això, el dia 11 de novembre, a les 8 del vespre, a la Llibreria la Tralla, ens en donarà un tast l’historiador alacantí Josep-David Garrido i Valls, autor del llibre Vida i regnat de Martí I, que tot just acaba d’aparèixer, en la presentació del llibre organitzada per Òmnium Cultural d’Osona.
Vegeu el cartell en pdf als recursos.