L’esclat del pop català, analitzat pels seus protagonistes

Actualitat

,,,

 

Carles Sanjosé, Joan Enric Barceló, Lluís Gendrau, Marçal Lladó. O, el que és el mateix: Sanjosex, Els Amics de les Arts, Enderrock, Bankrobber. Primeres espases del panorama musical actual del país: des del representant de la discogràfica de moda fins el director editorial de la revista de referència, passant, és clar, per membres de dos dels grups més potents del moment. Tots ells, reunits ahir a la seu nacional d’Òmnium per complir amb l’objectiu d’aquest ‘Dijous…’ : analitzar l’esclat que experimenta, avui, el pop català.

L’acte va començar amb una breu ponència dels quatre tertulians, que -cadascú des del seu àmbit-, van explicar el seu recorregut vital dins el món musical. Així, per exemple, Joan Enric Barceló, component del grup Els Amics de les Arts, va recordar els inicis d’una formació que, amb un temps rècord, ha passat de completa desconeguda a referent musical per a molts milers de catalans.

"Sense Internet no seríem aquí", deia ahir Barceló, per qui "a diferència d’abans, avui, gràcies a la xarxa, et pots fer primer el públic i després anar a la discogràfica". Una idea, aquesta, en què insistiria de nou a la part final de l’acte, quan una persona del públic li demanà consell sobre com impulsar el seu grup amateur. "Gasta diners perquè la gent t’escolti. Després recompensa", assegurà Barceló.

I és que, abans d’obtenir beneficis, Els Amics de les Arts van haver d’apostar fort. "La primera gira que vam fer va ser autogestionada i deficitària al 100%. El primer concert va ser a la Sala Apol·lo, van venir unes dues-centes persones. Això ens va envalentonar però…. després d’allà vam anar a Terrassa i van venir ¡3 persones! Els vam tornar l’entrada, és clar!", recordà rient.

"Aquella gira va ser molt així: tant venien 200 persones com en venien 5 o 6… Però no ens vam desanimar", assegurà Barceló. I afegí: "Poc a poc vam començar a veure que la gent se sabia les cançons, que el nostre bloc augmentava el nombre de visites… I vam decidir fer un disc "de veritat", que no fos autogestionat. El vam fer i a partir d’aquí… la història ja és coneguda".
 

A banda de les experiències concretes, els participants a la taula rodona també van tractar d’altres temes més globals. Alguns, d’actualitat tan estricta com la crisi econòmica i la manera com aquesta afecta i afectarà (a propòsit de les mesures governamentals a venir), la indústria musical. Segurament el més contundent aquí va ser el director editorial de la revista Enderrock, Lluís Gendrau, que assegurà que "el gran error (i sembla que aniran per aquí), seria retallar la despesa en cultura". I és que, per Gendrau, "en un país com aquest, i en un sector tan estratègic com la música, la inversió pública és imprescindible". I sentencià: "Sense una política cultural forta deixem d’existir".