Òmnium de Mataró es va omplir de gom a gom el dijous 15 de maig per escoltar com el periodista Antoni Bassas analitzava les relacions de Catalunya i Espanya a través dels mitjans de comunicació.

Un encàrrec de l’historiador britànic Paul Preston va ser el que va impel·lir Bassas a realitzar aquest treball periodístic, consistent a estudiar quin tractament han fet del tema els diferents diaris, estatals i catalans, des del temps de la República fins ara. Les pretensions autonomistes catalanes han estat combatudes pels mitjans espanyols amb molta agressivitat ja des d’aquella època: els titulars dels diaris de Madrid dels anys trenta (mentre es debatia i s’aprovava l’estatut del 1932) podrien passar perfectament per titulars contemporanis al debat i aprovació de l’estatut del 2006). Entre 1939 i 1975, lògicament, no hi va haver cap relació entre Catalunya i Espanya als mitjans de comunicació. Just després de la mort de Franco, però, els mitjans catalans comencen a parlar tímidament de democràcia i, de mica en mica, d’autogovern. La Vanguardia arriba a titular ‘Visca el rei’ (en català!) després de la primera visita del monarca a Catalunya, pel gener de 1976, en la qual va parlar en català. Fins al 1996, sembla que les relacions entre Catalunya i Espanya de mica en mica es van normalitzant: l’eufòria dels Jocs Olímpics, la inauguració de Teatre Nacional de Catalunya, l’arribada del TGV, ‘Tren de Gran Velocitat’ (llavors no es diu AVE ‘Alta Velocidad Español’)… Però l’arribada al poder del PP de José M. Aznar converteix en visible el nacionalisme d’estat, i permet que mitjans com la COPE, o Telemadrid, difonguin mentides i atiïn un sentiment anticatalanista evident. Les signatures en contra de l’Estatut eren clarament signatures contra Catalunya. Encara avui, doncs, l’anticatalanisme continua formant part del sentiment nacional espanyol.
Bassas va acabar evocant els versos de Machado: ‘Castilla miserable, ayer dominadora […] desprecia cuanto ignora’. De fet, va precisar, ‘menysprea el que ha decidit ignorar’.