En aquesta segona conferència de cicle Hilari Salvadó, Jordi Armadans, actualment director de la Fundació per la Pau, ens parla dels efectes de la guerra sobre la població civil i de la necessitat de substituir una cultura que legitima l’ús de la violència, per una altra que utilitza formes més racionals i constructives d’afrontar les disputes.

Esmenta que durant el segle XIX ja es coneixen espais de trobada de persones que rebutjaven la violència com a forma de relació entre els homes i els pobles. Eren xarxes Internacionals de resistents a la guerra que a principis del segle XX, evolucionaren cap a la creació de la Internacional de Resistents a la Guerra. Era una organització pacifista i antimilitarista,  amb membres i organitzacions afiliades en una trentena de països, de la qual derivaran els més recents moviments d’objectors de consciència, insubmisos, etc.

Ens parla de la guerra (els darrers 10 anys: 35 conflictes armats arreu del món i més de 500.000 persones mortes cada any), de com l’evolució tecnològica de l’armament ens porta cap a la deshumanització dels conflictes bèl·lics (bombes de dispersió que deixen caure centenars de submunicions, robots armats capaços de seleccionar i atacar objectius sense la intervenció humana, vehicles aeris no tripulats i guiats remotament etc.) i de l’impacte gravíssim que té sobre la població civil. A principis del segle XX, de 10 persones que morien a la guerra, 9 eren militars i només una era civil. Ara, les xifres són just a l’inversa: dels 10 morts, 9 són població civil i una militar. Ens parla de l’increment notabilíssim aquests darrers cinc anys del nombre de desplaçats arreu del món. Les xifres així ho evidencien: el 2015, 65 milions de persones desplaçades o refugiades al món (en termes de població suposaria el 25è país més gran del món). I també esmenta l’increment del comerç d’armes aquests darrers anys (ha crescut un 14%).

Ens parla dels drets internacionals, de l’intent de normativitzar el Dret Internacional Humanitari mitjançant les Convencions de Ginebra. Són tractats internacionals que han de ser ratificats pels Estats, creats per minimitzar els efectes de la guerra sobre els soldats i els civils. De la creació del Tribunal Internacional Penal (1999) per no deixar impunes la vulneració dels drets humans en Estats poc democràtics o dictatorials. I pel que fa a les armes, de la publicació el 2014 de la primera norma mundial que en regula el comerç internacional.

Comenta que la majoria de conflictes armats es poden prevenir mitjançant un seguit d’accions preventives, si bé cal una voluntat seriosa per part dels Estats, perquè són les polítiques i actuacions que vulneren els drets humans les que creen situacions de violència i de confrontació armada. Per tant, si es milloren les condicions de vida de les persones avui, s’evitaran els conflictes armats més endavant. Alhora, si els països que en principi estan fora del conflicte no atien més el foc enviant armes i combatents al terreny d’hostilitats, ajudaria a minimitzar l’impacte del conflicte, reduint considerablement el nombre de morts. Alhora, els Estats poden preveure i reconduir les situacions de violència armada mitjançant la mediació entre les parts.

Darrerament entre els països europeus la cultura de la pau s’està imposant cada vegada més per sobre de la cultura de la guerra. L’estament militar no és ben vist entre la població i la guerra perd legitimitat. En aquest sentit Jordi Armadans assegura que la mobilització ciutadana i la pressió política sobre els governants, té un paper preeminent per evitar els conflictes armats. Ens diu que és a través d’una opinió pública cada cop més informada i activa que s’aconseguiran els canvis culturals i estructurals necessaris per eradicar la violència com a forma de relació entre persones i pobles. L’educació per la Pau i la presa de consciència de la ciutadania és el camí per la substitució progressiva de la cultura de la violència per una cultura de pau.

Barcelona, a 12 d’octubre de 2016.

Dia: 6/10/2016
Títol: La pau i la seva cultura
Conferenciant: Jordi Armadans
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, Carrer del Regomir, 3, 08002 Barcelona