Editorial – Un advertiment oportú L`Institut d`Estudis Catalans (IEC) acaba de publicar un document en què adverteix seriosament del perill en què es troba el català en els diferents territoris en què es parla la nostra llengua. Denuncia sobretot una sèrie de vicis dels catalanoparlants que amenacen el futur de la llengua. Entre altres raons, l`IEC avisa amb preocupació que el fet que canviar de llengua en funció de l`interlocutor, de passar-se al castellà en moltes ocasions de la nostra vida quotidiana, pot portar a la desaparició del català. L`advertiment, no per incòmode per a moltes persones, és menys inoportú. De fet, es tracta d`un avís seriós, a càrrec d`una de les institucions més prestigioses de casa nostra. Val la pena, doncs, que ens hi deturem i en fem el cas que correspongui. I és que, efectivament, una llengua que és abandonada tan ràpidament com ho és el català en contextos de conversa només perquè l`interlocutor ens parla en castellà (o de vegades ni tan sols això, sinó només perquè veiem que és una persona diferent : de pell negra, més fosca o foraster; o simplement perquè intuïm que es tracta d`algú que no ha nascut aquí…) porta a una situació de degradació i menysvaloració de la mateixa llengua per part dels catalanoparlants, que ni els mateixos interlocutors poden entendre. Són moltes les persones nouvingudes que fan l`esforç d`aprendre el català, que van a classes o que amb l`ajut de la televisió i altres mitjans de comunicació de mica en mica van entenent els missatges en català. Si els mateixos catalanoparlants no els donem l`oportunitat de practicar i de parlar la nostra llengua perquè ens passem automàticament al castellà, el primer que pensen aquestes persones acabades d`arribar és que això del català deu ser tan secundari per a nosaltres mateixos, que potser no val la pena d`esforçar-se per aprendre`l. Dit d`una altra manera: o els nou arribats es fan conscients que és important saber català per viure a Catalunya o no aprendran mai la llengua del país. I no se`n poden fer conscients si no els hi ajudem fent que el català sigui imprescindible per viure aquí, que el fet d`entendre`l primer, i de parlar-lo després, és un factor clau d`integració, de poder gaudir d`una comunicació plena amb la gent del país, de compartir amb tots plegats els beneficis d`una situació econòmica i social millor que la del país d`on han hagut d`emigrar per poder viure més dignament. Tot i la complexitat del fenomen de la immigració, tot i la problemàtica que ens planteja com a país i com a poble, si individualment adoptem una actitud de respecte i d`ajuda, però també d`exigència pel que fa al coneixement de la llengua i dels costums del país, una actitud de plantejar clarament drets i deures…, és més fàcil que acabem augmentant el nombre de persones plenament integrades al país. Al cap i a la fi, moltes de les persones que ara ens arriben no tenen gaires prejudicis cap al català: són molts els magribins, els subsaharians i, fins i tot, els sud-americans que estan disposats a aprendre català per incorporar-se plenament a Catalunya. Sovint, però, la primera barrera que troben és dels mateixos catalanoparlants, que no els donem l`oportunitat d`aprendre la llengua en el context natural: en les converses, a la botiga, al mercat, pel carrer, a l`associació de veïns, a l`associació de pares i mares de l`escola, etc. Implícitament els donem el missatge que, per viure a Catalunya, n`hi ha prou de saber l`altra llengua, el castellà. L`advertiment de l`IEC és, doncs, molt oportú i ens dibuixa un panorama que és més que preocupant. Canviar les coses, però, depèn de cada un de nosaltres.