La taula rodona “L’Espriu que vam conèixer” dóna el tret de sortida a l’Any Espriu de Mataró
Des de Somescola.cat volem manifestar la nostra profunda indignació davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a tot el grup a rebre la classe en castellà si un alumne ho demana per via judicial.
Després del preludi de l’exposició de ”Punts de Llibre” dedicada al poeta de Sinera, organitzada per l’Associació Sant Lluc per l’Art a l’Espai Capgròs, més de cent persones van omplir el passat divendres 5 d’abril la sala d’actes de Can Palauet, atrets per la taula rodona “L’Espriu que vam conèixer”, que iniciava els actes que ha programat a Mataró la Comissió Any Espriu, constituïda per Òmnium Cultural, Sala Cabanyes, Foment Mataroní, Club d’Opinió Jaume Llavina i el col·lectiu Llegim i Piulem, amb el suport de l’Ajuntament i les Biblioteques Públiques de la ciutat, i la col·laboració de les entitats i col·lectius que s’han sumat a la iniciativa.
Jaume Calsapeu, membre de la Comissió, va recalcar en l’obertura de l’acte que Espriu “és un autor de comprensió difícil, qui en dubta, però si som capaços d’anar pouant en la seva obra, en el seu imaginari lírico-elegíac i satírico-grotesc, podrem anar descobrint nous registres que fins ara ignoràvem”.
La taula rodona va comptar amb la presència del fotògraf Ramon Manent, el director de teatre Carles Maicas, l’escultor Manuel Cusachs, i el periodista i escriptor Manuel Cuyàs. Abans que els convidats expliquessin les seves vivències, els assistents tingueren ocasió de fer un tast de l’obra d’Espriu i van escoltar, entre d’altres, un fragment de la narració “Tereseta que baixava les escales” i el poema “He mirat aquesta terra”, del Llibre de Sinera, enregistrat amb la veu de Salvador Espriu.
Ramon Manent es va referir al caràcter tímid, reservat i introspectiu del poeta a partir de la magnífica sèrie de fotografies que va captar amb la seva càmera a finals dels anys 70 a Barcelona. Carles Maicas va recordar muntatges que havia vist a Cristalleries de Mataró i la seva amistat amb Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, que el van empènyer a muntar, l’any 1969, amb joves actors de Sala Cabanyes, una part de la Ronda de Mort a Sinera, representada a moltes poblacions de la comarca. També explicà el romanç de cec de l’Aula tràgica i mort del Plem, que va dirigir més endavant.
Manuel Cusachs va explicar divertides anècdotes de les llargues converses i sessions de treball i la complicitat amb el poeta, en la preparació de la sèrie d’escultures del llibre de poemes “El Caminant i el Mur”. D’aquest contacte amb Espriu, facilitat per Ramon Santaeulària, també en va sorgir l’esplèndid retrat en bronze. Finalment, Manuel Cuyàs va destecar la presència de Mataró, Ciutat de les Santes, a la “Primera Història d’Esther”, i va aportar la seva visió crítica a “La Pell de Brau”, contraposant els ponts de diàleg que defensava Espriu al “tot està per fer i tot és possible” de Martí i Pol.