La sociòloga Marta Rovira, membre de la junta d’ÒC, reflexiona sobre llengua i immigració
09/07/05 (Redacció ÃC)La seu nacionald`Ãmnium Cultural ha estat l`escenari de la presentació d`un manifest que instales forces polÃtiques catalanes a buscar un acord ambiciós pel nou Estatut perCatalunya. El manifest està signat per diverses entitats del teixit social delpaÃs, com són Ãmnium Cultural, UGT, FEPIME, PIMEC, l`Orfeó Català , el CNJC i elCol·lectiu per un Finançament Just. Les entitats signants manifesten lavoluntat de trobar un acord que estableixi un autogovern per Catalunya d`acordamb les necessitats actuals del paÃs, aixà com expressen la voluntat que aquestacord sigui respectat per les forces estatals, tal com s`han compromèsverbalment en diverses ocasions. A la roda depremsa de presentació han assistit Josep M. Busquets, membre de la Juntad`Orfeó Català , AlÃcia Fernández, presidenta del CNJC, Jordi Cortada, membredel Col·lectiu per un Finançament Just i Jordi Porta, president d`ÃmniumCultural.Per un Estatut ambiciòs i de ConsensDavant les incerteses que semblen acompanyar el procés d`aprovació delnou Estatut d`Autonomia i del nou sistema de finançament per part de les forcespolÃtiques catalanes, diverses entitats representatives de la societat civilcatalana volem manifestar:1.- Restem expectants i esperançats en un acord sobre les bases d`unEstatut ambiciós, consensuat i amb plantejaments de futur que estableixi unautogovern que, després de vint-i-cinc anys, respongui a les necessitats delmoment econòmic, polÃtic i d`integració internacional que estem vivint. 2.- Esperem l`aprovació d`un sistema definançament que permeti el desplegament adequat de les competènciesestatutà ries i la disposició dels propis recursos, de forma que l`anomenatanivellament solidari no paralitzi el propi desenvolupament, tal com també esplanteja avui a Europa. 3.- Confiem que elspolÃtics de l`Estat, fidels a la paraula donada, respectin la voluntatexpressada pel Parlament de Catalunya, que compta amb el suport de la majoriadel poble de Catalunya.Signen el manifest: UGT, FEPIME, PIMEC, Orfeó Català , CNJC, Col·lectiu per un Finançament Just i Ãmnium Cultural
[02/07/2005] La sociòloga Marta Rovira, membre de la junta directiva d’ÒmniumNacional, va obrir divendres, 1 de juliol, els actes inclosos dins elDia Sense Cotxes, en la seva desena edició, convocada, com és habitual,per l’Associació de Veïns del Centre. Davant una cinquantena depersones, Rovira va reflexionar sobre la realitat d’avui del català ìles seves perspectives de futur, en el marc de les noves correntsmigratòries. La sociòloga va fer una reivindicació de les posicions noresistencialistes, tot destacant el potencial de la llengua catalanacom a vehicle d’identificació, no solament de comunicació. ‘Si un parlacatalà’ -va dir- ‘es sent dins el projecte de país, encara que siguiargentí o marroquí, encara que tingui una creença religiosa o unaaltra’. ‘Hem d’aprofitar aquesta aventatge: Catalunya sempre ha estatun país d’immigració, hem de fer del català la llengua d’accés a laciutadania. Garantir que tothom sigui competent en català, és garantira tothom les mateixes oportunitats’, va subratllar.
Entre el públic hi havia diversos participants en els grups deconversa que, des de fa uns mesos, apleguen en una mateix espai jovescatalanoparlants amb joves que tot just s’inicien en la llengua. Elstestimonis del grup d’adolescents -va parlar una argentina, un marroquíi dos armenis, que feien entre 10 i 3 anys que eren a Catalunya- vanemocionar els participants. Convençuts de la seva elecció pel català,els joves, no obstant, van reconèixer que troben molta dificultatperquè els parlin aquesta llengua. ‘El català per fer amics’, uneslògan improvisat per un dels joves i que posa l’accent sobre unenfocament no habitual a l’hora de parlar de la llengua i la sevasalut, pot presentar-se com una de les conclusions més suggerents de laxerrada. ‘Necessitem ser optimistes, perquè difícilment podrem seduiraquesta població nouvinguda amb un discurs pessimista i ple decontradiccions’, va apuntar Rovira, que ha estat coordinadora de dosestudis sobre l’estat de l’educació per adults en la poblaciónouvinguda i sobre les opinions del món empresarial català sobre lanormalització.