La societat civil catalana reclama el nou Estatut a Madrid
04/11/05 (Redacció ÒC) Amb motiu del desè aniversari de la mort d’Ovidi Montllor, Els dijous de l’Òmnium del passat 3 de novembre van retre homenatge al peculiar cantautor amb la projecció del film Hèctor, l’estigma de la por. La pel·lícula, rodada per Carles Pérez Ferrer l’any 1982 i protagonitzada pel mateix Ovidi. Josep Maria López Llaví, crític de cinema, va presentar la pel·lícula amb un repàs tècnic a la realització i del paper que Montllor hi va jugar. Un cop acabat el film, Núria Cadenas, autora d’un llibre sobre la vida del cantautor, va obrir un interessant debat sobre el film i la vida d’Ovidi. A continuació reproduïm una petita entrevista que vam tenir amb ella moments abans de començar l`acte: – Què té l`Ovidi que fa que, 10 anys després de la seva mort, es produeixi tot aquest munt d`actes i homenatges? – Vitalitat, vigència i coherència amb tot allò que feia. Ovidi parlava del seu temps, i el seu temps és el nostre. Encara que hagin passat 10 anys, segueix sent el nostre. La gent que el coneixia, que el va poder escoltar o qui el coneix ara, s`hi sent representada. Però és que, a més, tenim la seva altíssima qualitat. Escoltar Ovidi és adonar-te que es troba en una evolució constant. Treballava perfectament la conjunció de la paraula i la música. I, a més, va cantar amb músics molt bons, entre els quals brilla clarament en Toti Soler. – Però en els darrers anys va patir d`un silenci molt llarg… – Bé, aquest també és un dels tòpics falsos que corren. Des de 1980, amb l`arribada de l`anomenada democràcia, no va gravar cap disc. Són 15 anys de silenci, però de silenci obligat. Això no vol dir que no produís, que sí que ho feia. Es tractava d`un silenci imposat. La gent de l` “ara no toca”, les institucions, van decidir que ja no tocava la consciència crítica, la de l`Ovidi. La que sí que havia importat els anys setanta. Tocava gresca i xerinola cantada en castellà, que relegava la cançó a horaris de vergonya en els mitjans de comunicació. I l`Ovidi n`era conscient i ens n`havia alertat: “M`aïllaran dient que m`he aïllat”. I fent-lo callar ens han negat la cultura a nosaltres, ens han negat el plaer de poder-lo sentir. Jo hi ha cançons de l`Ovidi que sé que ha escrit però que no he pogut ni podré escoltar mai. I aquesta revifalla de l`Ovidi demostra la seva qualitat i la seva vigència. Es fan actes arreu dels Països Catalans i s`omplen sales per homenatjar-lo. – I si encara fos amb nosaltres, seguiria fent allò que feia? Cantaria el mateix? – Segur que continuaria picant pedra, continuaria fent mal. Hi ha gent que encara no li ha perdonat, això, que digués les coses pel seu nom. L`Ovidi era un cop sobre la taula, sí, però també era tendresa. Homenatge a Teresa és una de les cançons més maques que mai s`ha editat. Ara fa un temps un dels membres d`Inadaptats va afirmar que l`Ovidi, avui en dia, seria un punk. Jo no sé què seria però estic segura que seguiria sent l`Ovidi. – L`Ovidi, però, no sols va destacar en la cançó… – Ell el que realment volia era comunicar i primer ho va fer amb el teatre. Després va voler dir la seva amb la nova cançó, però als setanta ho va fer també amb el cinema. Moltes de les pel·lícules que va fer eren simplement per menjar, no són gens bones, però n`hi ha algunes que mostren les seves dots, com Hèctor. En el cinema solia quedar encasellat en el paper de sempre, però en el teatre havia fet de tot, molts registres diferents. I, a més, era un gran deidor de poemes i els deia com ningú. Aquella veu, aquella manera d`enraonar. Encara no he escoltat poemes recitats com ho feia ell. Ja fos Segarra, Papasseit o Estellés, tant se val, tenia un do que el feia un gran comunicador. I és per això que perdura, tenia una gran base sòlida al darrere.
El passat dimecres 2 de novembre, una delegació, coordinada per Òmnium Cultural, de personalitats del món intel·lectual, esportiu i cultural català va realitzar una expedició en defensa de l’Estatut. Un vol xàrter va sortir de l’Aeroport del Prat en direcció a Madrid el mateix dia que al Congrés espanyol es debatia la presa en consideració del text. El Circulo de Bellas Artes de la capital espanyola va ser escenari d’un acte que també va comptar amb la presència de personalitats destacades del món intel·lectual i cultural espanyol. En total 150 personalitats van signar el manifest La veu del Parlament, la veu de Catalunya: Volem l’Estatut, que reclama a les institucions estatals ‘que acullin amb el respecte democràtic que es mereix la proposta de reforma estatutària aprovada amb el vot favorable del 89% dels representants del Parlament de Catalunya, la qual expressa amb tota legitimitat l’encaix polític i institucional que avui la immensa majoria de la societat catalana vol que Catalunya tingui dins el marc plurinacional de l’Estat espanyol’. Un cop finalitzada la roda de premsa de presentació, els assistents van poder seguir el debat del Congrés de Diputats.
La veu del Parlament, la veu de Catalunya: Volem l’Estatut
Davant la sessió del 2 de novembre del Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol, en la qual es debatrà si es pren en consideració el projecte de nou Estatut presentat pel Parlament de Catalunya, les persones sotasignades, professionals, empresaris, sindicalistes, escriptors, intel·lectuals, artistes, membres de la societat civil, volem expressar públicament la nostra posició.
1. Manifestem el suport al projecte d’Estatut aprovat el 30 de setembre pel Parlament de Catalunya, amb una àmplia majoria de 120 diputats sobre 135. Aquest nou Estatut que Catalunya reclama és el resultat d’un procés d’elaboració i negociació que ha comptat amb la participació de tots els grups polítics de la Cambra, en el qual també s’han tingut en compte les demandes formulades des de la societat civil.
2. Considerem que és necessari que Catalunya disposi del reconeixement nacional, de la capacitat d’autogovern i el model de finançament que estableix el nou Estatut, per tal que pugui fer front a les noves realitats i als reptes que té avui plantejats, com ara: la modernització del model econòmic; la millora qualitativa de l’educació, la sanitat i els serveis socials; l’acollida i la integració de la nova immigració; l’accés sense exclusions a la cultura; l’impuls de l’ús social de la llengua catalana, a partir de la seva equiparació en drets i deures a la castellana.
3. Demanem, tant als tres representants del Parlament de Catalunya encarregats de presentar la proposta com als parlamentaris catalans del Congrés i del Senat, que defensin units, amb coherència i amb fermesa, la integritat dels continguts del nou Estatut.
4. Demanem als parlamentaris del Congrés i el Senat, representants dels ciutadans i les ciutadanes de la resta de l’Estat, que acullin amb el respecte democràtic que es mereix la proposta de reforma estatutària aprovada amb el vot favorable del 89% dels representants del Parlament de Catalunya, la qual expressa amb tota legitimitat l’encaix polític i institucional que avui la immensa majoria de la societat catalana vol que Catalunya tingui dins el marc plurinacional de l’Estat espanyol.
5. Reclamem la solidaritat dels líders de la societat civil de la resta de territoris de l’Estat perquè denunciïn el perill que comporten per a la convivència democràtica les campanyes anticatalanes que duen a terme de forma continuada determinats sectors ideològics i determinats entorns mediàtics, amb l’objectiu evident d’impedir el diàleg i la comprensió mútua entre els diversos pobles i territoris, per tal de dificultar així els avenços democràtics i socials en el conjunt de l’Estat espanyol.
6. Confiem que la voluntat política del poble de Catalunya, expressada en el projecte d’Estatut aprovat pel seu Parlament nacional, serà compresa i respectada en la seva integritat substancial pel Parlament espanyol, tal com va prometre en el seu dia l’actual President del Govern de l’Estat a l’actual President de la Generalitat. I , si és així, estem segurs que l’aprovació definitiva del nou Estatut en referèndum pel poble català obrirà una pàgina nova, positiva i constructiva, tant de la història de Catalunya com de la història d’Espanya.