La diversitat ideològica que caracteritza la societat catalana, avui més que mai, fa difícil articular majories parlamentàries. Mentre era possible sumar diputats entre forces polítiques  sense tenir en compte si aquestes es movien de forma predominant en l’eix esquerra/dreta o en l’eix autonomisme/sobiranisme, els partits que ocupaven una posició central en el quadrant tenien una relativa facilitat per completar una majoria de govern.

En aquests moments el sistema de partits català s’ha desdoblat degut al punt de tensió a que ha arribat l’embat independentista. Això ha limitat en gran manera les possibilitats combinatòries i ara les enteses només es poden produir entre partits situats en el mateix espai d’un eix segmentat en tres parts: unionisme, sobiranisme i independentisme. El sobiranisme que encara no vol decantar-se no té força per encapçalar cap candidatura. L’unionisme no té ni la força ni l’afinitat necessàries per fer-ho. L’independentisme, en canvi, és l’únic bloc que podria formar un govern que permetés endegar la legislatura de ruptura i fer realitat el seu programa. Té la força per fer-ho i es troba a la recerca de l’afinitat necessària.

A molts ens agradaria que les dos forces independentistes ja haguessin assolit el punt de confiança necessari per posar en marxa l’etapa definitiva del procés cap a l’estat propi. Malauradament no és així i veiem aquests dies moltes reaccions que van de la desesperació al desengany, passant sovint per la decepció. Moltes d’aquestes reaccions poden donar lloc a una regressió en la capacitat de mobilització i de vot de l’independentisme, sota l’excusa de la suposada pèrdua d’una oportunitat històrica que no es repetirà si no fóssim capaços d’aprofitar aquesta conjuntura i calgués anar de nou a eleccions el 2016.

És una reacció comprensible, ja que des del 2010, alguns, i des del 2012, la majoria, dediquem  temps i esforços a treballar per la independència. Però falsa. Només fracassarem si desistim. El que hem fet no ha estat en va, ni se’n perdran els fruits. Si fa uns anys, algú ens hagués dit que gairebé amb un 80% de participació l’independentisme assoliria vora el 50% dels vots, ens hagués semblat un escenari de ciència ficció. Ara, passi el que passi amb la formació de govern, el que és del tot cert és que cal continuar eixamplant l’espai polític independentista entre la ciutadania. Aquest és l’objectiu del full de ruta. Per tant, cal ser conscients que haurem de continuar treballant de valent per assolir la majoria que aprovi la constitució de la república catalana. En cap cas ens estalviarem aquesta feina i hem de convèncer més persones per arribar a l’objectiu desitjat.

La propera ocasió per ampliar aquesta majoria la tenim a tocar. El 20 de desembre tornarem a mesurar forces. Hem de superar la frustració que ens pugui causar l’impasse del moment. Fora desesperacions, desenganys i decepcions! El procés l’impulsem totes i tots. No defallirem. La ciutadania continuarem sent la primera força política i votarem sempre que calgui per demostrar a tots els partits i a tots els estats que ja mai renunciarem a la independència.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre