El passat dia 22 de març es va commemorar el dia internacional de la poesia amb un acte a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell.  L’acte, presentat per Víctor Merencio, va comptar amb la presència de Montserrat Vidal, directora de l’EMMPAC, Jordi Guitart, president de l’Associació musical Pau Casals i Mireia Juanola, presidenta d’Òmnium Cultural, que van obrir l’acte.

El recital de poesia va anar a càrrec d’Alba Vinyes Lasso, Esther Romero (llegint un poema de Carles Figueras i Calvo), Jordi Valls i Pozo, M. Carme Rafecas i Rafecas, Mireia Juanola, Nati Soler Alcaide, Ció Pallarès (que va llegir un poema de Rosa Fabregat i Armengol i Roser Guasch Bea.

Als interludis de l’acte, va tenir lloc l’actuació de l’Orquestra Simfònica Baix Penedès de l’EMMPAC, sota la direcció de Raúl Lacilla.

L’acte va finalitzar amb una copa de cava als assistents.

Discurs de benvinguda de l’acte:

“Bon vespre i benvinguts al Concert de l’Orquestra de l’Escola Municipal Pau Casals i al recital de poemes en motiu del Dia Mundial de la Poesia.

Òmnium Cultural va néixer ja fa molts anys per defensar la llengua i la cultura dels Països catalans, perquè les llengües són els elements indispensables de l’expressió de les cultures.

Les llengües són els vehicles de comunicació i difusió del pensament col·lectiu, són, en definitiva, la veritable veu del poble.

I tot poble té diverses formes d’expressió que l’identifiquen; maneres de ser, de pensar que en defineixen la idiosincràsia pròpia.

El poble català, des de sempre ha treballat per fer sentir la seva veu.
En moments, veus fortes i exigents; en d’altres, veus de lluita davant la injustícia i la maldat…, però malgrat les seves vicissituds, el poble català també ha estat i és capaç de fer sentir la veu de la tendresa, la veu de l’amor i de la sensibilitat.

Perquè aquestes veus es transmeten en totes les formes de l’art: en el llenguatge de la música, en l’expressió visual o en la literatura, a través de la llengua i la poesia.

I els catalans fem art i també fem poesia…

La poesia, que esdevé l’essència de la vida en paraules.
La poesia, que és l’expressió de les passions ocultes emergides entre mots, que desvetllen, misterioses, el més profund de l’ésser humà: desitjos, amors, turments, febleses i esperances que els poetes regalen, generosos, als seus lectors i oïdors, com el regal més preuat i sincer, convertit en un bocí d’ànima en forma de vers…

Un regal que penetra en els sentits de les persones i els sacseja i esperona, que els remou i entendreix i els embolcalla amb música i conceptes.

Però també la tossuda realitat ens ensenya la diversitat i la pluralitat i ens mostra que la sensibilitat artística no és patrimoni exclusiu de ningú.

Arreu del món hi ha pobles diversos que són sensibles i valents, i que també volen fer sentir la seva veu, pobles que malden per transmetre serenor, vigorositat i pau; pobles que també volen donar-se, i compartir el més pregon de la seva essència.

I el dia en què la bonhomia, la sensibilitat i la saviesa es reuneixen és per a nosaltres aquest dia: el Dia Mundial de la Poesia.

Un dia carregat de recolliment i reflexió, un dia per compartir vivències i emocions, un dia per deixar l’esperit lliure i permetre-li, i permetre’ns, recórrer tots els racons de món per despertar els sentits de les persones…

Aquesta és la universalitat i grandesa de l’art, de la música, de la poesia, dels artistes i els poetes, als quals hem d’agrair la seva generositat per despullar-se davant nostre i per despullar i desvetllar-nos el veritable sentit de la vida a través de les paraules…

Música, lletres i art prenen forma i esdevenen l’emoció compartida de l’expressió d’un poble.
Pobles mil·lennaris que no deixen de caminar, que no deixen d’expressar-se i que no deixen de composar.
Germanor, respecte i convivència en un món d’amor, sensibilitat i sensatesa…

Gràcies a tothom músics i poetes intèrprets per ser aquí i gràcies al públic per compartir el Dia Mundial de la Poesia en forma de recital i concert; gràcies per obrir el vostre cor i les vostres esperances, gràcies, en definitiva, pel vostre desig de viure…

Comencem?”