Les principals entitats que treballen en favor de les llengües minoritzades es concentren en contra de la llei de l’audiovisual

Madrid, 26 de maig de 2022.- Representants de les principals entitats que treballen en favor de les llengües minoritzades gallega (AMESA), basca (Euskalgintzaren Kontseilua), catalana (Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià ACPV, Obra Cultural Balear OCB, Escola Valenciana, FOLC i CIEMEN) i asturiana (Iniciativa Pol Asturianu) s’han concentrat este matí davant el Congrés dels Diputats abans de l’inici del debat de la llei general audiovisual, una norma que continua discriminant la llengua catalana i la resta de llengües minoritzades, A més, les entitats tornen a constatar que es tracta d’una llei que no respon a la realitat lingüística existent a l’Estat  i que el govern espanyol no ha acceptat cap esmena substantiva aportada per les entitats. 

Òmnium Cultural ha afirmat que “ens trobem davant d’un nou despropòsit de l’estat espanyol que mostra, un cop més, un nul respecte per la diversitat lingüística, el darrer atac a la llengua catalana, la nostra eina més preuada de cohesió social” i es mostra convençuda que el projecte del govern espanyol “deixa el català tocat de mort en el sector audiovisual; en els propers anys ens ho juguem tot pel que fa al futur del català a les noves plataformes audiovisuals”. Per això considera “imprescindible mostrar el rebuig social i polític a aquest projecte de llei del govern espanyol”. L’entitat ha assegurat que no pot avalar una legislació que retrocedeix en la protecció de la diversitat cultural i lingüística, amb l’objectiu de marginar i invisibilitzar el català: “és de mínims que el text legal fixi quotes a les plataformes audiovisuals i que contempli que aquestes han de produir i tenir continguts en les llengües cooficials de l’Estat”: “som una llengua amb més de 10 milions de parlants”. 

Durant la concentració han pres la paraula representants de les diferents entitats. «Hem de tenir en compte que aquesta llei és una transposició de la directiva de la Unió Europea precisament per donar cabuda a la producció europea. D’aquesta forma, es defuig  de la realitat lingüística europea, donant una presència indigna a les llengües pròpies de l’Estat. Pensem sincerament que s’ha perdut l’oportunitat per a la igualtat i que la llei invisibilitzarà les nostres llengües en les pantalles. És més, es perpetuarà la vulneració dels drets”, han afirmat.

Així, els representants de les entitats han fet referència al procés d’elaboració de la llei: «Els agents socials en favor de las llengües hem mantingut una actitud proactiva, fent aportacions concretes als avantprojectes, traslladant als partits les nostres propostes, activant a la ciutadania per a demostrar la existència d’una demanda social» Tot i això, s’han menystingut les nostres peticions, pel que se pot dir que la demanda ciutadana no ha estat en absolut tinguda en compte en esta llei».

A més, han recordat diversos elements recollits en la declaració consensuada junt amb altres agents (CIEMEN, ACV Tirant lo Blanc i OCB del català, i NOGARÁ de l’aragonès): “Si bé la pressió política i social exercida per les entitats ha estat determinant per a incloure mínims per a totes les llengües tant pel que fa a les quotes de catàleg de les plataformes i retransmissions de TVE, com en el finançament anticipat, els canvis introduïts són clarament insuficient i testimonials al representar entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt. És a dir, les quotes que s’establiran amb el suposat objectiu de garantir la pluralitat lingüística són testimonials”. 

Per a finalitzar, els agents a favor de las llengües minoritzades han volgut reiterar el seu compromís de seguir treballant: «És cert que en aquesta ocasió no s’han complert els objectius previstos i que aprovaran una llei que invisibilitza la presència de les nostres llengües. Tanmateix, seguirem treballant per a crear les condicions adients per a viure en les nostres llengües, així com perquè aquestes guanyen espais, entre aquests les pantalles”, han subratllat.