La llengua no és moneda de canvi
,,,
Per aquest motiu, vol fer constar que hi ha almenys 3 punts irrenunciables en l’articulat del nou Estatut, sense els quals quedaria desvirtuat per complet el text plebiscitat el 2006 pel poble de Catalunya:
1. El deure de coneixement de les dues llengües oficials en igualtat de condicions (article 6.2), sense el qual es consumaria la subordinació del català, fins i tot a Catalunya mateix, i la seva oficialitat esdevindria un pur simulacre, amb greus repercussions en tots els ordres de la vida pública.
2. El principi de disponibilitat lingüística en el món privat (article 34), sense el qual les empreses tindran la llibertat d’imposar la llengua als seus clients i desapareixerà l’opció lliure dels consumidors per la llengua oficial que prefereixen, amb efectes nefastos per a l’ús normal del català en les relacions comercials.
3. Els drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament (article 35), que constitueixen la pedra angular de la unitat i la cohesió de la nostra societat. Després que el mateix Tribunal Constitucional va aprovar el nostre model educatiu de conjunció, seria un gravíssim retrocés que ara es pretengués invalidar-lo, posant en perill la convivència i la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans de tots els orígens.
Entenem que qualsevol nova retallada de l’Estatut plebiscitat pel poble de Catalunya ha de comportar almenys l’adopció en el Parlament de Catalunya d’una decisió formal conjunta dels nostres representants sobre la seva acceptabilitat, sense excloure la convocatòria d’un nou referèndum sobre la seva acceptació per part dels ciutadans de Catalunya.