Mercè Colomer, presidenta d’Òmnium Cultural Maresme 2003-2011

Òmnium Maresme acaba d’anunciar un nou projecte d’impuls de l’ús social del català adreçat a famílies. És un projecte nou però arrelat a una llarga tradició d’altres projectes i accions de caire similar que Òmnium ha desenvolupat durant anys, especialment a Mataró. No és en va que la primera paraula de l’antic eslògan de l’entitat és “Llengua” (Llengua cultura país), perquè va ser sobretot l’afany de salvar i enfortir la llengua catalana, juntament amb la cultura, allò que va empènyer aquells cinc empresaris a fundar l’entitat en els difícils inicis dels anys seixanta.

Si bé des del mateix any de l’arribada d’Òmnium a Mataró, el 1971, les aules del carrer d’Argentona van acollir alumnes que volien saber escriure la llengua que parlaven, va ser durant els anys 80 que es va portar l’ensenyament a diferents barris, on vivien persones castellanoparlants arribades de moltes zones de l’estat. Aquesta projecció cap als barris es va cloure el 1990 amb la creació del Centre de Normalització Lingüística Maresme-Mataró, que es faria càrrec d’aquesta feina.

Va ser deu anys més tard, ja a inicis d’aquest segle, quan la junta va tornar a valorar la necessitat de ser altre cop present als barris més exteriors de la ciutat, on anaven arribant persones amb altres llengües i cultures, la majoria desconeixedores tant del català com del castellà. Calia explicar-los que aquí teníem una llengua diferent de la que potser havien cregut que trobarien i facilitar-los les eines bàsiques per iniciar-ne un ús que els permetés anar-se introduint en la vida ciutadana.

Les primeres experiències es van fer conjuntament amb les associacions de veïns de Rocafonda, El Palau i La Llàntia. Però ben aviat vam encetar també la col·laboració amb altres entitats que treballaven per l’acollida dels nous ciutadans que anaven arribant. La llista d’aquestes entitats és llarga, només per citar-ne algunes podríem parlar del Centre Sant Pau (El Palau), Càritas Interparroquial de Mataró (Cerdanyola), Vocalia de dones (Rocafonda), CC Can Torner (Pla d’en Boet), Salesians (Projecte Guaita), Muso Kafo, AMPA Camí del Cros, AMPA Menéndez y Pelayo, entre d’altres. Amb totes elles vam organitzar grups d’aprenentatge de llengua catalana amb continguts que facilitessin el coneixement i la vinculació entre els propis alumnes i amb la nova realitat que vivien a casa nostra.

En un principi, Òmnium es va fer càrrec del cost de la remuneració dels professionals però aviat la necessitat d’incrementar els grups va fer-ho inviable. Per això el 2002 vam iniciar converses amb la Regidoria d’Igualtat i Solidaritat i amb el temps vam acabar signant un conveni dins el Pla d’Acollida Municipal. Això va permetre fer un gran nombre de cursets de primer contacte amb el català (20 hores), als quals hi assistien sobretot nois subsaharians acabats d’arribar que demostraven molt d’interès pel català que tan bé els acollia. Acabat el curset rebien un certificat que els era útil per fer tràmits posteriors. Així vam treballar més de deu anys.

Avui les coses són molt diferents. Ja no arriben tantes persones. Per diverses raons, que aquí no cal analitzar, la majoria d’aquella que va ser “nova ciutadania” ha adoptat el castellà. Som en un moment molt delicat per la nostra llengua. Cal que tots, administració, entitats i ciutadania ens impliquem en mantenir-la i reforçar-la. Com? Nosaltres, fent-ne ús sempre i amb tothom sense excepció. L’administració, fent el que calgui  per fer-la la llengua de tots.