[23/06/2004]La Flama dels Països Catalans ha arribat aquesta tarda a Badalona, vigília del Solstici d’Estiu, i ha mostrat d’aquesta manera el compromís de la ciutat amb els Països Catalans. L’Associació Festa Nacional dels Països Catalans, promotora de l’acte, celebra aquest any els 25 anys de vida. Un aniversari que es celebrarà de forma solemne i, de ben segur, molt emotiva, el pròxim 2 de juliol amb un sopar a la Donzella de la Costa. A més de l’encesa de la flama, que ha arribat en bicicleta -mostrant tota una aposta per una ciutat més amable ambientalment-, els castellers de Badalona, Bèsties de Foc i els Miquelets han omplert la plaça de soroll i emoció. Oriol Lladó, president d’Òmnium Cultural de Badalona, s’ha encarregat de llegir el pregó d’aquest any. Lladó ha fet una crida a la renovació generacional del moviment catalanista, amb un apartat dedicat també a la situació local.

A continuació podeu llegir una versió del pregó llegit a la plaça de la vila:

Bona tarda a tots i totes,

Avui rebem a Badalona, com cada any des d’en fa 25 anys, la Flama del Canigó, símbol inequívoc d’una unitat, la del nostre país, que encara avui ha de ser defensada.

No per obvis, que en són, i molt, els Països Catalans, deixen de ser més reivindicables. Els Països Catalans són més que una opció política: són una realitat… lingüística…si, però també econòmica -vegeu l’experiència de l’arc mediterrani-, universitària, territorial…

Una realitat indiscutible… però també amenaçada. Com sabem i patim.

Aquesta flama que uneix tots els racons del nostre país té aquest any una cosina germana. La combustió real que veiem aquí, que ens escalfa i fins i tot ens cremaria si goséssim tocar-la, té una traducció virtual en una flama pixelada, molt més freda, aparentment més llunyana, però amb un gran potencial.

Aquest any, el diari electrònic Vilaweb, -que tanta feina fa, per cert, per la unitat dels Països Catalans- ha iniciat una campanya que busca fer arribar a les institucions europees, mitjançant l’enviament de milers de flames virtuals-, les reclamacions naturals del nostre país.

La flama virtual és un exemple proper i immediat de noves formes de treballar pel país.

La tecnologia ens ofereix avui un instrument ple de possibilitats i que ja ha donat bons resultats davant les majors nordamericanes o algunes empreses espanyoles.

Aquest és un camí del qual no hem esgotat totes les possibilitats i que val la pena explorar més.

La virtualitat, que ningú s’enganyi, no és un concepte trivial, no almenys mentre busqui la transformació de la realitat.

Aquest és el cas de la flama virtual, i també d’altres iniciatives que busquen la mobilització dels ciutadans i ciutadanes a través de la xarxa.

A hores d’ara, Òmnium Cultural de Badalona, l’entitat que presideixo, impulsa una campanya digital per aconseguir que els cinemes de la ciutat -aquí en tenim un dels representants- tinguin present la nostra llengua en les seves programacions.

Citava fa un moment la importància de les noves tecnologies en la lluita per la nostra normalització nacional. Deixeu-me que subratlli ara la importància de promoure una indústria cultural sensible amb la nostra realitat. Hem assegurat, amb dificultats, d’acord, però hem assegurat, l’ensenyament de la nostra llengua.

Ara és el moment de treballar per tenir una oferta lúdica i cultural en la nostra llengua, ara és el moment de reivindicar la vàlua de la nostra gent… actors, actrius, músics. De treballar per tenir una indústria saludable i competitiva que faci negoci en català, però que també pensi en català.

És per això que és tan important el cinema català i el cinema en català…

*

Parlar de noves tecnologies, parlar de cultura… és parlar de capital humà.

Cada dia som més,

…i això no és un eslògan ingenu per satisfer la nostra vanitat. Cada dia som més, i cada dia som més diferents.

Això és positiu.

No és nou d’ara, això. Però és ara que es comença a veure de forma més evident, que cares noves es van incorporant al projecte. A Òmnium Cultural hi ha hagut una profunda i esperençadora renovació, al Barça, salvant les distàncies, també. Un col·lectiu, Veu Pròpia, aplega nouvinguts en una entitat de defensa del català.

Són només alguns exemples.

Arreu del país, noves entitats, nous centres d’interès van prenent el relleu a les fórmules i estratègies assajades durant tan temps.

*

Aquestes cares noves, aquestes noves estratègies, també es comencen a veure a Badalona. Un fet, perdoneu la immodèstia, doblement positiu.

I és que no només parlo d’Òmnium Cultural…

…parlo d’un dinàmic i tenaç equip de periodistes al voltant de Vilaweb Badalona, parlo d’un Centre Excursionista, d’un Círcol, d’una Coordinadora d’entitats populars i tradicionals… que tenen al capdavant gent jove i sensible. Això per no parlar de l’actiu i molt necessari Casal Antoni Sala i Font, del grup al voltant del Cafè del Geni, de la gent de la CAL, de la plataforma contra la guerra o de la feina que en altres barris de la ciutat desenvolupen col·lectius com la Rotllana, l’Ateneu de Sant Roc, els col·lectius d’església a la zona de Llefià, el grup de teatre de Pomar, les ràdios de barri…

No voldria convertir aquest pregó que tan amablement m’han demanat de fer en un manifest generacional… o potser si.

Estan passant coses i estan passant ara. Els arguments dels que van de tornada són necessaris -és la veu de l’experiència, que diuen- però no són suficients. Defugim els paternalismes, no expliquem més batalletes, enterrem el cinisme, que tan sovint acaba en excusa, deixem de donar lliçons, no volguem convertir més convençuts…posem-nos a treballar.

Ens toca mirar al endavant. El país ens demana que mirem endavant. La ciutat, que és on nosaltres veiem reflexat el país, també ens demana que mirem endavant.

I cal que combinem les flames físiques amb les telemàtiques, i cal que sumem totes les mirades possibles en aquest procés.

Direu que aquesta suma ja es produeix. Potser si… de fet, a la meva entitat, jo l’he viscuda molt positivament. Però parlo d’una cosa que vol anar més enllà.

Que els més joves ens anem incorporant a la vida política -estar en una entitat és una forma de fer política, no ho oblidem- és positiu.

Ho és en termes d’energia: és a dir, en termes d’il·lusió i capacitat per ‘parir’ històries.

I també ho és a l’hora de buscar la renovació del discurs.

Una renovació que és inexcusable.

Cal que vestim la reivindicació amb els colors de la seducció. I també de la festa, com la trobem avui. Cal que trobem noves maneres d’explicar-nos… perquè, escolteu, ja hem convençut una, dues i tres vegades els convençuts…

Però és hora de festa, avui. Deixem les paraules a una banda i prenguem el foc… el foc de la llengua, el foc de l’alegria, el foc de l’escalf, el foc de l’audàcia. Prenguem el foc de nostre país. Un cop més.

Bona revetlla!