El passat 23 de juny la Flama del Canigó va arribar als diferents pobles d’Osona i el Lluçanès.

Va ser gràcies a les desenes d’equips de foc que va ser els encarregats de vetllar i transportar la icònica flama des del cim del Canigó fins a tots els racons dels Països Catalans.

Com és habitual, el foc es va distribuir a través de les diferents rutes i va servir per encendre les fogueres de Sant Joan a un total de cinquanta municipis de la comarca. Els quinqués van arribar durant les primeres hores de la tarda als municipis del Bisaura i de la Vall del Ges, mentre que altres poblacions com Balenyà o Calldetenes van haver d’esperar fins a les 10 de la nit.

Al Lluçanès la bicicleta va ser coprotagonista de la jornada, ja que la Flama del Canigó es va estendre per gairebé una quinzena de pobles gràcies a un grup de ciclistes que van transportar des del coll d’Ares. La ruta, amb parada a l’Hostal del Vilar com a punt de repartiment d’Alpens, Lluçà, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi i Sobremunt, va acabar a Prats de Lluçanès entre els aplaudiments de centenars de persones que van rebre la flama a la plaça Nova, on també es va fer la lectura del manifest per, a continuació, disparar el petardàs infantil i donar pas a la recta final dels actes de les Festes de Sant Joan i els Elois 2022.

A Vic, la plaça Major va tornar a ser l’escenari de la rebuda de la Flama del Canigó. Després d’una petita marxa de torxes des de la plaça de l’Estació, Toni Anguera, homenatjat d’Òmnium Osona 2022, va pujar a l’entarimat per llegir el missatge d’enguany. “Som llengua i foc. De llengua, en tenim una, nacional i innegociable; la que ens uneix i ens identifica: el català de base que fonamenta la nostra cultura”.

Durant la seva intervenció Anguera també va posar en relleu el paper de l’excursionisme a casa nostra, “les catalanes i els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país. El nostre present beu encara d’aquell excursionisme que, pas a pas, va fondre’s amb el territori. Caminem, també, com a expressió d’una resistència radicalment pacífica i revolucionària”, afegia el fotògraf i muntanyenc gurbetà.