La Federació Llull reclama la preservació de l’espai comunicatiu català

Actualitat

15/03/2007 (Redacció ÒC) “Aquesta campanya és una resposta a l`allau de visites i adhesions que el web www.pelcatala.lateneu.org ha rebut durant els últims tres mesos”. Oriol Ampuero, portaveu del grup d`entitats “Pel Català a l`Escola” ha explicat aquest matí, en una roda de premsa que ha tingut lloc a la Seu Nacional d`Òmnium Cultural, que les entitats promotores de la campanya “Pel Català a l`Escola” s`han reactivat per fer públic un manifest contra els decrets de desplegament de la LOE i en defensa de la llengua catalana a les escoles i als instituts del país. El conjunt d`entitats consideren que el Reial decret 1513/2006 de la LOE (pel qual s`estableixen els ensenyaments mínims en l`educació primària), que estableix l`obligació d`impartir un mínim de tres hores de llengua castellana a primer i segon cicle de primària, ignora el model d`escola catalana en llengua i continguts adoptat al Principat durant els últims trenta anys. Les entitats promotores són CAL, Intersindical, Plataforma per la Llengua, FAPAC, SEPC, Òmnium Cultural, Ciemen i Ustec.         MANIFEST “PEL CATALÀ A L`ESCOLA”         Des que les Corts espanyoles van aprovar la Llei orgànica d`educació, el 2006, el Govern de l`Estat treballa en la redacció de diferents decrets que n`han de regular el desplegament mínim a totes les comunitats autònomes. En aquest context, darrerament ha estat publicat el Reial decret d`ensenyaments mínims per a l`educació primària.  Aquest Reial decret ens demostra com, una vegada més, el Govern espanyol no té en compte les diferents realitats lingüístiques i models escolars que hi ha a l`Estat i opta per una política uniformitzadora amb la introducció d`una hora més de llengua castellana. En especial, l`Estat ignora el model d`escola catalana en llengua i continguts adoptat al Principat durant els últims trenta anys, amb el consens i el suport de la societat civil, i la persistència de les dificultats que impedeixen l`extensió de l`ús social del català. El model d`escola triat per l`Administració de la Generalitat de Catalunya a partir de 1978 -que abraça l`educació infantil, la primària i la secundària- és avalat per tota la comunitat educativa i ben reconegut per diversos organismes internacionals, gràcies als bons resultats assolits. D’aquí que no tingui cap sentit que el decret d`ensenyaments mínims limiti els objectius i els mètodes que propugna aquest model d`educació. La immersió lingüística és el procediment pedagògic i didàctic que possibilita que els alumnes de llengua familiar diferent de la catalana s`incorporin al model educatiu propi per desenvolupar-se amb les mateixes capacitats que la resta i evitar que la llengua sigui motiu de discriminació. En aquest sentit, la normativa ministerial emanada de la LOE afecta negativament els programes d`immersió lingüística, atès que en trenca la coherència pedagògica i social. Avui, la necessitat de no cedir terreny en la presència i l`ús del català a l`escola és especialment important. D`una banda, l`ús del català com a llengua vehicular d`educació minva considerablement en l`etapa de secundària en relació amb la de primària (només el 51% dels centres del Principat fan totes les classes en català) i, per tant, també disminueix l`ús en la relació entre els alumnes, les famílies i el professorat. De l`altra, la societat catalana és una comunitat d`acollida que està rebent una gran afluència d`alumnat nouvingut i necessita, per tant, que l`escola sigui més que mai una eina de cohesió i d`inclusió socials. Per tot això, les organitzacions sotasignants fem una crida a la comunitat educativa i a tota la societat catalana per: – Rebutjar el Reial decret d`ensenyaments mínims per a l`educació primària i la imposició d`una tercera hora de castellà. – Reclamar la capacitat dels representants elegits en els territoris de parla catalana de poder decidir, sense invasions competencials de l`Estat, tot allò que afecta els horaris i currículums en l`aprenentatge de llengües. – Reclamar al Departament d`Educació de la Generalitat de Catalunya el compliment integral del model d`escola catalana, tant en l`educació infantil com en l`educació primària i secundària. – Renovar el consens a favor del català com a llengua d`ensenyament i aprenentatge i de cohesió social. – Donar suport al professorat que ja ha manifestat la seva insubmissió a la normativa. – Encoratjar a desobeir el Reial decret esmentat i a mobilitzar-se fins a la seva derogació.

15/03/07 (Redacció ÒC)
‘La continuïtat de TV3 al País Valencià depèn del Ministeri d’Indústria i de la Generalitat de Catalunya’. Així de contundent s’ha mostrat Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià i membre de la Federació Llull, que promou la defensa de la llengua, la cultura i la identitat nacional d’arreu dels Països Catalans.

En una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí a la seu d’Òmnium, els representants de la Federació Llull han denunciat públicament la situació que viu l’espai comunicatiu català. ‘És del tot incoherent que els mateixos que ens titllen de tancats per defensar la nostra llengua i cultura en un món cada vegada més global, ara pretenguin posar portes i fronteres a l’espai de la comunicació catalana’, ha dit Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural. ‘Quines raons pot donar la Generalitat de València per impedir que TV3 es vegi al País Valencià?’, s’ha preguntat.

En els darrers mesos les emissions de TV3 al País Valencià s’havien migrat a TDT per poder donar continuïtat a les emissions, ja que el Ministeri d’Indústria havia donat les freqüències per on s’emetia TV3 en analògic a La Sexta. La Generalitat Valenciana ha fet arribar una ordre administrativa per tancar definitivament les emissions i una multa que oscil·la entre els 60.000 i el milió d’euros. ‘Estem lluitant per una misèria, per preservar un espai comunicatiu català que tenim des de fa 27 anys’, es queixava Climent, alhora que exigia al Ministeri d’Indústria ‘que reclami que les freqüències d’emissió de TV3 al País Valencià són de la seva competència i que, per tant, la Generalitat Valenciana no pot demandar-ne el tancament’.

Jaume Mateu, president d’Obra Cultural Balear, també ha denunciat la passivitat del Govern balear davant de la preservació de l’espai comunicatiu català i ha criticat que el pacte televisiu signat per Pasqual Maragall i Jaume Matas el 7 de maig de 2004, a través del qual s’acordava la recepció recíproca de les televisions públiques d’ambdós territoris, hagi quedat en paper mullat.

Per a la Federació Llull, l’espai comunicatiu català no pot dependre dels interessos partidistes d’un o altre govern, perquè és un dret de la societat civil. Per això, la Federació Llull reclama a la Generalitat de Catalunya que intervingui activament per protegir un espai comunicatiu comú de tota l’àrea de cultura catalana i exigeix al Ministeri d’Indústria que reclami la propietat de les freqüències per on s’emet TV3 al País Valencià i n’eviti el tancament.