Us envio una salutació ben fraternal des de la cel·la 213 de Soto del Real. Estimats, moltes gràcies per ser avui aquí, lamento profundament no poder ser-hi.

En motiu del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el primer que vull fer és felicitar molt fort el seu guanyador, però també agrair molt, tant al Josep Benet que ens proposés a Òmnium Cultural la creació d’aquest premi, com a la Maria Aurèlia Capmany que en va ser una de les promotores i de qui enguany celebrem els 100 anys del seu naixement.. Aquest país està ple de persones fantàstiques i visionàries. Voldria reivindicar també la voluntat d’Òmnium de poder viure en un país normal: com mostren molts dels premiats que també van patir la repressió -Tísner, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló…- encara ens queda molt camí per recórrer.

Tot i així, no ens resignem a que la cultura i llengua catalanes mantinguin una actitud resistencialista. Tot al contrari: aquest mateix Premi d’Honor o el recentment creat Premi Òmnium Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any, mostren una vegada més la clara determinació de seguir sent una cultura oberta al món i igualable en creativitat, valentia, transgressió i esperit crític a la de les seves germanes europees.

En èpoques convulses i de grans transformacions, la literatura i la cultura sempre han sigut eines al servei de la societat. Que ningú no tingui cap dubte que la repressió que hem patit i estem patint, lluny de fer-nos renunciar a la nostra voluntat de seguir aportant a la cultura universal, ens reafirma en les nostres conviccions. El millor antídot contra la intolerància i el totalitarisme sempre serà la cultura.

Felicitats de tot cor, Quim Monzó.