Fa dies que ja ha començat la caiguda de les fulles, pels carrers comencem a sentir l’olor del fum de les llars de foc que ens anuncien els primers freds, al mercat hi trobem bolets, castanyes i fruits propis d’aquestes dates:  tot apunta que ens apropem a la tardor i per descomptat a la tradicional festa de Tots Sants i la Castanyada. 

A les escoles comencen els preparatius, decoracions, panellets, carabasses, i mentre que alguns hi posen molta motivació d’altres ho qüestionen i se’n desentenen pensant que aquestes coses són fruit de temps passats.

Però, en algun moment heu reflexionat a fons sobre la importància de celebrar les tradicions i les festes?

A banda del valor folklòric i cultural que ens apropa a la nostra cultura i ens dóna identitat com a país i comunitat cultural diferenciada de les altres, les festes solen tenir un valor ancestral que ens apropa a la nostra història i a la nostra terra.  La terra, entesa com a font de subsistència, ja que en cada època de l’any ens aporta productes alimentaris variats i diversos; i la història, com a receptacle de les tradicions i valors culturals que hem anat conreant i recollint a través de les generacions passades, una herència pròpia que ens arrela a la nostra cultura i al nostre país i ens desenvolupa un sentiment de pertinença i estima vers allò que identifiquem com a nostre i comú.

Però a banda d’això, que ja és prou important com per aprofundir-hi un altre dia, un altre element rellevant de les festes és que ens ajuden en la constatació del pas del temps; però no única i exclusivament com una llosa que pesa sobre nostre i que ens fa tornar vells, sinó com una necessitat psicològica, temporoespacial, que contribueix a la nostra organització personal i interna.

Seguir les tradicions ens ajuda inconscientment a gestionar-nos internament, a poder anticipar i a organitzar-nos, ens permet crear hàbits, rutines i rituals que ens donen pautes i referències.

Quants de vosaltres no us heu sentit estranys i estafats aquesta primavera mentre hem estat confinats per la pandèmia? No heu notat com un buit, una sensació com que us mancava alguna cosa pel fet de no poder gaudir de la Setmana Santa (no només com a fet religiós sinó com a festiu o temps d’esbarjo) o la festa de Sant Jordi que ens anuncia i prepara per la primavera i les primeres calors?, i la revetlla de Sant Joan, que ens dóna el tret de sortida de l’estiu, o les festes majors, com a ritual vacacional i de trobada amb la família i amics?

El temps és una dimensió molt poc explorada i tinguda en compte entre les nostres ensenyances i les dels nostres menuts, però a nivell psicològic és d’una gran rellevància, ja que els tempos, els ritmes, les seqüències, les eres, les èpoques, etc…,  formen part de molts conceptes essencials en els processos mentals necessaris per a una bona estructuració i organització de la ment, ja que ens predisposa a l’organització i planificació de les tasques pròpies i a situar-nos en l’eix espai-temps sense el qual ens podem trobar immersos en una mena de sensació de caos de vegades difícils de superar.

L’organització temporoespacial és imprescindible per a marcar-nos punts de referència, calendaris socials col·lectius i espais comuns per configurar-nos com a individus mentalment centrats i localitzats en un espai-temps que sentim com a propis.

Per això, des d’aquí us emplaço a reflexionar sobre la rellevància de les festes i tradicions i les seves ensenyances: sobre la dimensió del temps, la relació entre el temps metereològic i la terra, sobre les nostres herències ancestrals o sobre la importància de saber qui som, d’on som, d’on venim i on anem, en quin punt de la història ens situem i què hi fem, quins són els nostres espais i els nostres tempos, i sobre com evolucionem internament i quins paràmetres podem utilitzar com a  punts de referència temporals, anacrònics o actuals, tot recorrent un espai i un temps farcit de delicioses festes tradicionals i gastronòmiques.

Hi podeu anar pensant mentre feu els panellets. 

Mireia Juanola

Presidenta Òmnium Baix Penedès