Amb molta pena per ser l’última sessió d’aquest taller d’història, el passat dimecres 8 de juny ens vam trobar 26 persones per gaudir de la darrera classe. Hem tractat la segona república, de l’estatut del 1939, la Guerra Civil espanyola, del franquisme i de la subdemocràcia subsegüent actual.

Hem començat fent referència a l’exposició universal de 1929, que es va fer a Montjuïc i tenim la sort d’haver heretat, tot de monuments significatius, com per exemple el MNAC, on hi ha la col·lecció d’art Romànic més important del món.
Seguim amb  la proclamació de la IIª república, el 1932. Poc desprès Francesc Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica. Al mateix any, s’aprova l’Estatut de Catalunya. Vam ressuscitar el parlament amb l’Estatut i també la Generalitat, tindrem un govern estatutari.

En Lleonard ens fa notar que hem tingut tres estatuts: el de Núria 1931, el de 1932 i per últim el de 1979, aquest últim, el més retallat. El 1933 mor Macià i el succeeix a la presidència de la Generalitat Lluís Companys.

I com tristament tots sabem, el 18 de juliol de 1936 hi ha l’alçament militar contra la República i l’inici de la guerra civil. Mallorca i Eivissa són aviat controlades per rebels. El 1939 hi ha l’ocupació militar de Catalunya i País Valencià. S’inicià la dictadura del general Franco amb una dura repressió. Entre molts d’altres, mor afusellat, el president Lluís Companys, precisament a Montjuïc.

En Lleonard ens ha passat una sèrie de fotografies, per exemple de la parròquia de Santa Maria de Sants derruïda desprès de cremar-la, fotos de barricades a la plaça Sant Jaume, fotos de cases ensorrades pels bombardejos i la foto del president camí del seu afusellament. Tot molt emotiu, ens toca molt de prop.

La gran repressió cultural, social i econòmica, fa que vagin sorgint pamflets i associacions. En cal destacar dues: Òmnium Cultural, fundada al 1961, i l’Assemblea de Catalunya, fundada al 1971, com a símbols de resistència al franquisme. Finalment, el 2011 es funda l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), que juntament amb Òmnium i l’Assemblea, són els tres peus que posen en marxa el procés cap a la independència.

La xerrada ja ha acabat, hem passat per la història del nostre país ràpidament, detenint-nos en els fets més significatius. A tots ens ha quedat un regust de voler-ne més, i així molts dels assistents ho han manifestat. Com a cloenda, una representació dels xerraires dels grups Xerrem del districte que han assistit al curs, han dedicat un escrit preciós i emotiu com a mostra d’agraïment, al professor Lleonard Armentano.
Professor, HA ESTAT UN PRIVILEGI GAUDIR DE LES TEVES CLASSES!!!!!!

Galeria d’imatges al Facebook d’Òmnium Sants-Montjuïc