Juristes per la Llengua es presenta amb l’ànim de posar fi a la marginació del català a la justícia

Actualitat

Més de 70 advocats, magistrats i funcionaris judicials s’han aplegat a l’associació Juristes per la Llengua Pròpia per fer efectiva la plena normalització del català en la Justícia. Francesc Casares, president de l’entitat, ha assenyalat durant la presentació que el nom de l’entitat i l’adjectiu ‘pròpia’ respon a la voluntat d’estendre la reclamació de normalitzar les llengües cooficials de l’Estat (gallec i èuscar) que també es troben menystingudes en l’àmbit de la justícia del seu respectiu territori. Per Casares, poder usar la llengua pròpia constitueix un dret fonamental i imprescindible que no s’ha aconseguit després de 25 anys de la Constitució espanyola ni amb sentències en ferm del Tribunal Suprem en aquesta direcció. Casares ha explicat que la situació de marginalitat de la llengua es manté malgrat els esforços que s’han fet des de la Generalitat, ja que només el 14% de les oficines judicials s’han acollit a les ajudes per incorporar el català, i el nombre d’escrits redactats en català es redueix al 5%. Després de remarcar que volen aconseguir els seus objectius sense generar especial conflictivitat, ha estimulat que tots aquells que tenen una llengua pròpia la usin i perdin el temor reverencial que hi ha a utilitzar-la perquè els jutges i magistrats vénen a Catalunya d’altres comunitats. El president de Juristes per la Llengua s’ha mostrat partidari que el català s’exigeixi com a requisit indispensable per a les persones que vénen a treballar a Catalunya i no un mèrit com passa en l’actualitat. El secretari de la nova associació, Josep Cruanyes, ha explicat que des d’aquesta plataforma es defensarà que totes les lleis de l’Estat estiguin traduïdes al català des del moment en què es promulguen, i no mesos després com passa ara, i que en les actuacions judicials les traduccions no suposin un retard dels procediments. Entre les accions que faran destaquen la redacció d’una Carta de Drets Lingüístics, que volen que subscrigui el departament de Justícia de la Generalitat, per explicar als ciutadans que poden i han d’usar la seva llengua pròpia en acostar-se a l’administració de justícia. En les pròximes setmanes, una delegació de Juristes per la Llengua s’entrevistarà amb el conseller del ram, Josep Maria Vallès. 

Més de 70 advocats, magistrats i funcionaris judicials s’han aplegat a l’associació Juristes per la Llengua Pròpia per fer efectiva la plena normalització del català en la Justícia.

Francesc Casares, president de l’entitat, ha assenyalat durant la presentació que el nom de l’entitat i l’adjectiu ‘pròpia’ respon a la voluntat d’estendre la reclamació de normalitzar les llengües cooficials de l’Estat (gallec i èuscar) que també es troben menystingudes en l’àmbit de la justícia del seu respectiu territori. Per Casares, poder usar la llengua pròpia constitueix un dret fonamental i imprescindible que no s’ha aconseguit després de 25 anys de la Constitució espanyola ni amb sentències en ferm del Tribunal Suprem en aquesta direcció. 

Casares ha explicat que la situació de marginalitat de la llengua es manté malgrat els esforços que s’han fet des de la Generalitat, ja que només el 14% de les oficines judicials s’han acollit a les ajudes per incorporar el català, i el nombre d’escrits redactats en català es redueix al 5%. Després de remarcar que volen aconseguir els seus objectius sense generar especial conflictivitat, ha estimulat que tots aquells que tenen una llengua pròpia la usin i perdin el temor reverencial que hi ha a utilitzar-la perquè els jutges i magistrats vénen a Catalunya d’altres comunitats. El president de Juristes per la Llengua s’ha mostrat partidari que el català s’exigeixi com a requisit indispensable per a les persones que vénen a treballar a Catalunya i no un mèrit com passa en l’actualitat.

El secretari de la nova associació, Josep Cruanyes, ha explicat que des d’aquesta plataforma es defensarà que totes les lleis de l’Estat estiguin traduïdes al català des del moment en què es promulguen, i no mesos després com passa ara, i que en les actuacions judicials les traduccions no suposin un retard dels procediments.

Entre les accions que faran destaquen la redacció d’una Carta de Drets Lingüístics, que volen que subscrigui el departament de Justícia de la Generalitat, per explicar als ciutadans que poden i han d’usar la seva llengua pròpia en acostar-se a l’administració de justícia. En les pròximes setmanes, una delegació de Juristes per la Llengua s’entrevistarà amb el conseller del ram, Josep Maria Vallès.