Precisament l’acte es va iniciar amb una audició del poema “El dia revolt”, recitat emocionadament pel seu mateix autor. Tot seguit, Guillamon, ajudant-se d’imatges, va anar desgranant aspectes de l’exili. Va explicar com havia muntat la seva celebrada exposició “Literatures de l’exili” l’any 2005, que aquesta primavera es pot veure de nou, ampliada, al Palau Moja fins al 21 de juny. Les imatges, extretes del seu llibre titulat també El dia revolt, eren fotografies d’objectes, documents, fotos familiars…, que li servien per explicar la història dels exiliats. Va quedar clar que, més que l’aspecte literari, Guillamon va voler presentar la visió més humana de la vida a l’exili.La corbata de Pere Vives, que el seu amic Agustí Bartra va guardar tota la vida; la samarreta de l’equip de bàsquet de l’Institut-Escola, que el fill de C. A Jordana es va emportar a l’exili, o una fotografia de Francesc Trabal ran de mar amb l’anotació “Seguint aquest mar s’arriba a Barcelona” són només algunes de les significatives imatges que Guillamon va comentar.“No ens hem recuperat del que vam perdre”, va insistir. Tota una classe social, els intel•lectuals, va marxar. Els exiliats van patir destins diversos: alguns se’n van sortir prou bé, d’altres no van encaixar mai en el país d’acollida; alguns van poder tornar, d’altres van morir lluny de la seva terra. Però, de fet, el país que van haver d’abandonar havia desaparegut per sempre.