Julià de Jòdar reflexiona sobre la literatura i la multiculturalitat

Actualitat

Dijous 21 de novembre va tenir lloc de la segona conferencia del cicle “Una literatura oberta al món”. En aquesta ocasió va ser l’escriptor Julià de Jòdar qui ens va parlar de la seva obra i de com la multiculturalitat afecta a la literatura catalana.

Una de les obres cabdals de Julia de Jòdar,  de la literatura catalana contemporània, és la seva trilogia L’atzar i les ombres, que comprèn les novel·les L’àngel de la segona mortEl trànsit de les fades i El metall impur. Aquests llibres tracten sobre la vida d’un noi fill de pares immigrants espanyols i té lloc en un barri obrer de Badalona, la seva ciutat natal. Ja en aquesta trilogia, doncs, Julià de Jòdar va tractar el fet migratori durant els anys 60.

En la seva darrera novel·la, El desertor del camp de batalla, continua posant com a protagonistes catalans i persones d’orígens inimaginables per nosaltres. Ambientada al barri del Raval de Barcelona, l’escriptor va destacar que “No m’atreia la multiculturalitat,  sinó el xoc d’un barri en decadència amb l’arribada de gent que hi va a buscar-se la vida. Volia copsar com es lliga la gent que ve de fora amb la gent de Barcelona.”

Però la gran ambició de Julià de Jòdar és mostrar a les seves novel·les un reflex de la societat: “La nostra societat s’ha deslligat molt, ja no té aquell element cohesionador. Ens sentim estafats, abandonats, amb un futur fosc i precari. Ens trobem a la deriva, amb menys drets dels que teníem, amb gent jove més formada que no troba feina.”. Una de les tasques dels escriptors, doncs, és reflectir la societat, relacionant el passat amb el present en un món tan complicat. Per això, Julià de Jòdar reconeix que una de les preguntes que ens podem fer és si és possible que tot tingui sentit en una novel·la ambientada en un món dislocat, amb societats tan complexes i multiculturals. “La tasca de l’escriptor és fer una novel·la que s’hi adapti. No n’ha de ser només un reflex, sinó que s’han de lligar els materials per donar compte del món, fent que el lector tingui una idea nova i estimulant. La literatura és ficció, però, alhora, ha de ser veritat, perquè els escriptor hem de donar vida. Aquest és el repte de l’escriptor”. Amb aquesta novel·la, doncs, segur que l’ha assolit. 

En aquesta ocasió, la conferència va tenir lloc a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró. La propera, a càrrec de Patrícia Gabancho, serà el proper dijous 28 de novembre a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.