El passat 19 d’octubre es va celebrar la Mostra de Música Jove Desconnecta, impulsada pels Lluïsos de Gràcia, L’ampli i Òmnium Gràcia, en la qual Òmnium Gràcia atorga el Premi Ç a la millor lletra escrita en llengua catalana. La premiada va ser Júlia Boncompte per la lletra de la seva cançó “Oda a la gent absurda”. L’enhorabona!

Oda a la gent absurda

No vull dir adeu a ningú.
Tot ens serà pres i no vull.
No vull dir adeu, no ho sé fer.
Tot ens serà pres i no vull.

No ho sé fer, però cada nit,
Dic adeu al dia i dormo.
I cada vespre és el mateix.
Jo m’arronso i ell empeny.
Jo m’arronso i ell empeny.

Tinc un tall al dit i l’obro cada dia
Per mirar si encara sagna.
Miro si porto arracades
Per preveure que no caiguin quan ja han caigut.
Mare, vindria a tu, com quan era petita, ben menuda.
Pare, vindria a tu, que em fessis pessigolles,
I que em portessis a coll.

Me’n vaig a casa fràgil com una copa.
L’endemà em llevo en un llit com una rosa.

Me’n vaig a casa fràgil com una copa.
L’endemà em llevo en un llit com una rosa.

Duc coses a dins que em fan por
I no sé ni si són meves.

Duc coses a dins que em fan por
I no sé ni si són meves.

Duc coses a dins que em fan por….

Això és absurd, però és igual.
N’estic farta, de tants dubtes.
Mentre miris amb bons ulls,
Absurd, o no, algú t’acull.

No vull dir adeu a ningú.
Tot ens serà pres i no vull.
No vull dir adeu, no ho sé fer.