Òmnium Bages-Moianès lamenta la mort de dos sallentins il·lustres: el músic i activista cultural Jordi Fàbregas i Canadell, el dia 21 de gener, i l’advocat i historiador Xavier Sitjes i Molins, el dia 24 del mateix mes.

Jordi Fàbregas i Canadell (Sallent, 1951) va participar en la fundació del grup de cançó i poesia La Roda, a Manresa (desembre de 1967), on va coincidir amb músics, cantants i poetes del Bages i Berguedà, entre els quals Miquel Estrada i Ton Rulló, amb qui va crear el grup Coses, el 1973. Va ser fundador de l’orquestra l’Harmònica Brava (1979) i també dels grups de folk La Murga (1980) i Primera Nota (1987). El 1990, amb Artur Blasco, Isidre Pelàez i Eduard Casals, va crear El Pont d’Arcalís, per divulgar la cançó tradicional dels Pirineus. El 1988 va impulsar el Festival Tradicionàrius, el 1990 va participar en la fundació de TRAM (Associació Cultural per la Tradició Musical) i el 1993 va crear el CAT Centre Artesà Tradicionàrius, del qual va ser director fins l’any passat. Creador i director de la formació musical Ministrils del Camí Ral, que agrupa quaranta músics per acompanyar la imatgeria durant les festes de la Mercè, va compondre temes amb textos propis i de poetes com Josep Fàbregas, Màrius Torres, Miquel Martí i Pol o Miquel Desclot i va enregistrar setze discos, el darrer dels quals Així s’encenen al vent, amb el grup Coses i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, presentat a la fira Mediterrània del 2016. Va treballar en l’organització de festivals, entre els quals la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa (1988-1999 i 2001), i va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i la Medalla d’Honor de Barcelona (2006).

Xavier Sitjes i Molins (Sallent, 1921) va ser un dels fundadors i secretari de la primera junta de la delegació d’Òmnium Cultural al Bages, fa 49 anys, encara en plena dictadura franquista. Per la seva llarga trajectòria cívica i professional, el jurat del Premi Bages de Cultura va atorgar-li el guardó en la quarta edició (1986). A la seva militància activa a Unió Democràtica de Catalunya i a l’Assemblea Democràtica del Bages, en els durs anys seixanta del segle passat, cal afegir-hi la seva tasca continuada en favor de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia, des de la Comissió de Normalització Lingüística del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya. El 2012 va rebre la Medalla de la Ciutat de Manresa al Mèrit Cultural. Els seus estudis sobre el preromànic i el romànic de la Catalunya central conformen un extens treball documental, recollit en revistes com ara Bages, Dovella, Ausa o L’Erol, i en una dotzena de llibres i monografies: Sant Benet de Bages. Estudi arqueològic (1973 i 1975), Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener (1977), Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener (1986), Els ponts medievals del Bages (1988), L’art funerari medieval a la conca alta del Llobregat (1994), El barroc al Bages. Noves dades per al seu estudi (1997), L’argenteria i l’orfebreria al Bages (s. X-XVIII) (2001), L’enginyeria militar vuitcentista al Bages (2007), Arquitectura civil medieval al Bages (2010) i Els castells i les torres medievals del Bages (2014). I les monografies: El castell de Balsareny (1986) i El claustre romànic de la Seu (2000).