Òmnium organitza un col·loqui per analitzar els efectes de la sentència del Judici a la Democràcia un any després

Barcelona, 14 d’octubre de 2020 – El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha assegurat, justament quan fa un any de la sentència del Judici a la Democràcia, que “1.094 dies després tornar-ho a fer és la millor resposta col·lectiva a la sentència”. “Avui fa un any, els poders d’un estat atemorit i incapaç de donar respostes van voler tancar per dalt un moviment democràtic i persistent en nom de la sagrada unitat d’Espanya”, ha dit. Ho ha afirmat a través d’una carta llegida pel vicepresident de l’entitat Marcel Mauri, en què Cuixart ha manifestat que “ho tornarem a fer perquè ho exigeix aquest present d’injustícia, i perquè davant d’una condemna als drets col·lectius, exercir-los és la millor manera de protegir-los”. Així mateix, i abans de començar el col·loqui judicial d’anàlisi sobre la sentència organitzat per Òmnium amb la presència de les advocades Marina Roig, Anaïs Franquesa i Laia Serra, Cuixart ha celebrat que “avui l’Estat espanyol és més dèbil, però la societat civil organitzada és més forta”. En aquest sentit, Mauri també ha recordat que “la sentència del Suprem crea un precedent molt perillós per a l’exercici de drets fonamentals” i ha reivindicat en un dia com avui “no només els presos polítics, sinó el conjunt de totes les persones represaliades i perseguides judicialment a Catalunya”. 

Durant el col·loqui, que ha estat conduït per la periodista Laura Aznar, l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha deixat clar que “no hi ha marge de maniobra per reinterpretar el delicte de sedició: si segueix existint se seguirà criminalitzant la protesta”. En aquest sentit, Roig ha recordat que només l’amnistia seria una eina vàlida perquè “l’indult i la reforma del Codi Penal afectarien 9 persones, i estem parlant de més de 2.800 persones afectades”. En aquest sentit, Marina Roig ha insistit que el sentència del Suprem de fa un any que va condemnar el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, a 9 anys de presó “es va condemnar l’exercici del dret a manifestació i reunió que tenim tots”. “Jordi Cuixart és un representant de la societat civil i, per tant, és una condemna a tota la ciutadania”, ha afegit. 

Per la seva part, la també advocada, codirectora d’Irídia i membre d’International Trial Watch, Anaïs Franquesa, ha recordat que, en el marc del judici es van produir  nombroses i constants vulneracions de drets humans com “el dret a manifestació, la llibertat d’expressió i el principi de legalitat”: “era necessari que el món veiés aquest judici”. Finalment, Laia Serra, advocada i membre de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans i Comissió de Defensa de l’ICAB, ha assegurat que “aquest tipus de sentències té efecte dissuasori i ha permeat en tota la societat: en molts casos del dia a dia la gent té por, no confia en la judicatura i són molt conscients del context repressiu desfavorable”, i es mostra preocupada: “estem neutralitzant un segment molt ampli de la població”. 

Aquest dimecres fa un any que el Tribunal Suprem va condemnar els presos polítics a més de cent anys de presó, i en el cas concret de Jordi Cuixart a nou anys, posant les bases d’un precedent inèdit a l’Estat espanyol. Va ser el punt i final d’un judici que va durar vuit mesos, la sentència del qual és, a hores d’ara, a mans del Tribunal Constitucional, pendent de resolució. Aquesta mateixa setmana farà tres anys que el president d’Òmnium està injustament empresonat per defensar drets fonamentals.