L’advocat i escriptor, Jordi Cabré, ha estat el guardonat enguany amb el 59è premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra Digues un desig. Convocat per Òmnium Cultural, l’entitat s’estrena com a coeditora del guardó juntament amb la Fundació Enciclopèdia Catalana. Cabré ha recordat que en dues ocasions havia estat finalista del Sant Jordi: “a la tercera va la vençuda, i estic content perquè és la meva millor novel·la”. El guanyador rep directament 60.000 euros i, a banda, els diners generats en concepte de drets d’autor. D’aquesta manera el Premi Sant Jordi esdevé el guardó més ben dotat de la literatura catalana.

Víctor Garcia Tur s’endú el Rodoreda i Carles Rebassa, el Carles Riba
El 21è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions és per El país dels cecs de Víctor García Tur, una obra que abasta més de 400 anys des del primer conte que ens trasllada a la Xina del segle XVII fins al darrer, situat en un futur proper. “Vull donar ànims a tots els implicats en aquest ambient de repressió, em costa pensar com deu ser estar apartat dels teus”, ha dit García Tur a l’hora de recollir el premi. El mallorquí Carles Rebassa s’endú el premi Carles Riba de poesia que enguany arriba a la 60a edició, amb l’obra Sons bruts, un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018. El premi l’ha dedicat a Jordi Cuixart i a tots els presos polítics “d’ara, abans d’aquí i d’arreu del món, i a tots els exiliats”.

Núria Franquet i Maite Carranza, guardonades amb el Folch i Torres i el Joaquim Ruyra
La maresmenca Núria Franquet guanya el 56è premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies amb el seu primer llibre, La Liang dins del quadre. Franquet ha recordat el gran Sebastià Sorribas, autor de El zoo d’en Pitus, qui va guanyar el mateix guardó anys enrere i de qui diu sentir-se hereva. I Maite Carranza ha estat guardonada amb el 45è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb L’alè del drac. Carranza ha posat en valor la importància d’escriure literatura per a joves i nens: “ells són els nostres futur”.

Pel que fa als premi Internacional Joan B. Cendrós, aquest any ha recaigut en el periodista finlandès Pertti Pesonen. El jurat reconeix el compromís del periodista de la televisió pública de Finlàndia a l’hora de retratar el procés sobiranista i posa en valor la seva objectivitat i visió àmplia del cas català. “Només soc periodista i el que vaig veure fa un any a Catalunya no té res a veure amb la violència”, ha dit Pesonen des de dalt l’escenari.

El productor Jaume Roures i el periodista Tatxo Benet, al seu torn, són el Premi Muriel Casals de comunicació 2018 per la qualitat periodística dels seus projectes empresarials i per la seva voluntat d’aprofundiment democràtic demostrat en iniciatives com el diari Público i els documentals ‘Las cloacas de interior’ i ‘20-S’, entre d’altres. Roures i Benet han recordat que porten 35 anys de trajectòria “de compromís amb el país”: “la constància és la clau de volta d’allà on volem arribar”.

Sabadell, la ciutat de Jordi Cuixart, Muriel Casals i Carme Forcadell
Sabadell ha acollit aquest vespre la 68a edició de la Nit de Santa Llúcia en la que s’han lliurat els premis literaris més rellevants de la literatura catalana. Una cerimònia marcada, per segon any consecutiu, per l’empresonament del president de l’entitat, Jordi Cuixart, i la repressió. Cuixart, en una carta desde la presó de Lledoners, ha subratllat la capacitat de la cultura i la literatura per enderrocar els règims totalitaris: “el feixisme no passarà: els hereus de Franco tampoc aturaran mai l’anhel democràtic de la majoria del poble de Catalunya”, ha afegit. En aquest sentit, ha reiterat que la prioritat dels presos polítics no és sortir de la presó aviat “sinó fer-ho amb dignitat perquè la prioritat és la resolució política”. Cuixart també ha deixat clar que els presos polítics estan “més units que mai” i ha enviat una abraçada a Jordi Turull, traslladat aquest divendres a la infermeria de Lledoners després de 14 dies de vaga de fam.

Marcel Mauri de los Ríos, ha tingut un record emocionat per a Carme Forcadell, Muriel Casals i Jordi Cuixart i ha recordat la importància que la Nit de Santa Llúcia se celebri a la ciutat que tots tres han compartit. En aquest context, ha posat en valor el seu lideratge “femení, ferm i honest, valent i tendre que també és lideratge per a tantes dones que avui són privades de llibertat”: “amb elles vam aprendre a no posar límits als somnis”, ha dit.

La cocapital del Vallès Occidental ha acollit per segon cop la història de la Nit de Santa Llúcia -ja ho va fer l’any 1986. En un espectacle creat expressament per a l’ocasió i sota la direcció artística de Joan Arqué Solà, l’acte celebrat a la Fira Sabadell ha fet un recorregut pel passat industrial de la ciutat i on els drets, la llibertat i la literatura han estat l’eix central de la vetllada. Projeccions i audiovisuals i els textos d’autors sabadellencs com Roc Casagran o Joan Oliver han omplert el recinte firal juntament amb les veus del Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell.