Jordi Asensi (Sants, 1969) des que va arribar al Penedès, fa 33 anys, és membre del col·lectiu ecologista Bosc Verd. La seva vinculació amb les lluites compartides i especialment amb la defensa del territori han marcat i continuen marcant la seva vida.

A què es deu la teva implicació en la defensa del territori?
Sempre he cregut que per tenir una vida equilibrada i sana, hem de centrar el focus estratègic de les polítiques en el medi ambient. Des de sempre les actuacions tenen una mirada econòmica i no centren les seves estratègies en les necessitats mediambientals ni socials. I si no tenim un entorn saludable, no tindrem ni dignitat, ni pau.

Per tant, tenir un bon entorn natural ens garanteix…
Tenir millor salut, millor qualitat de vida. Està demostrat que moltes malalties que pateixen les persones avui dia, com les al·lèrgies, la fibromiàlgia, etc. tenen una relació directa amb la qualitat de l’aire que respirem, la qualitat dels aliments que mengem, l’estat de l’entorn natural que tenim… Per exemple, els productes fitosanitaris que s’utilitzen a l’agricultura, els insecticides, els productes de la neteja de la llar, etc. que no estan elaborats amb productes respectuosos amb el medi ambient, acaben afectant el nostre organisme. Perquè són bioacumulables, és a dir, que van passant d’un organisme a l’altre i el tractament rebut acaba passant al cos humà. Per això és tan important ser conscients de què mengem i què llencem a l’aigua, a la terra i a l’aire.

I, quin és l’objectiu de Bosc Verd?
Preservar el Penedès. No volem que la comarca es converteixi en un Vallès, ni en un Baix Llobregat. Vivim en un entorn que encara té molt de terreny agrícola. És un espai verd que cal preservar. S’han d’aplicar polítiques que preservin el que tenim, que no apostin pel creixement il·limitat. Lluitem perquè el sòl agrícola sigui preservat i s’optimitzi el sòl industrial i urbà ja existent. Cal tenir present que a la comarca hi ha molts pisos, cases i terrenys industrials buits. No té sentit seguir creixent. De fet el que hem de fer és decréixer.

I que fa Bosc Verd per assolir aquest objectiu?
Tenim dues línies d’actuació: la d’activitats lúdiques, que consisteix a fer caminades, xerrades, etc. que tenen una vessant pedagògica i d’oci. L’altra línia és la reivindicativa, denunciar actuacions que perjudiquen el territori. Davant una agressió presentem al·legacions, organitzem trobades i xerrades en què expliquem les repercussions negatives que poden tenir aquestes actuacions. Ara estem treballant sobre la instal·lació de macroparcs de fotovoltaiques i contra l’Agroparc Penedès. Totes aquestes actuacions estan projectades sobre espais naturals o terrenys agrícoles. Ambdós han de ser preservats per garantir la biodiversitat i l’autonomia alimentària que com a país ens mereixem i necessitem.

Per tant, estratègies de preservació i conscienciació
Totes dues vessants són clau. Sense la conscienciació no hi poden haver polítiques estratègiques. Els polítics són un reflex de la societat i la societat és un reflex de les polítiques que determinen els que manen. Per tant, treballar la conscienciació és imprescindible.

I quin futur preveus?
Estem vivint una època complicada. El canvi climàtic és aquí i ja comencem a patir les seves conseqüències. La sequera n’és una. Una altra vegada ens trobem davant dels efectes de les estratègies que només han tingut una mirada econòmica. La gestió de l’aigua n’és un exemple: es perd un 60% d’aigua potable per les canonades. I un altre exemple és el tractament de les aigües brutes que l’han centralitzat quan està clar que l’autogestió de cada nucli és la solució. I igual passa amb la producció d’energia. A vegades no veig el futur amb gaire optimisme, perquè penso que anem tard i malament.