Joan Vives va oferir el passat 28 de febrer la conferència “El bicentenari de Richard Wagner: reforma operística i repercussió a Catalunya”. D’aquesta manera, Òmnium Mataró-Maresme se sumava a la celebració del bicentenari del naixement del compositor alemany.

Durant l’acte, que va comptar amb un públic nombrós i molt interessat, el mataroní Joan Vives –musicòleg, flautista, locutor de Catalunya Música, professor i divulgador musical– va fer un repàs de la música de Wagner (1813-1883) i els seus lligams amb Catalunya. “Durant la segona meitat del segle XIX, en plena revolució industrial, a Catalunya hi havia una gran inquietud per saber què passava a la resta d’Europa.” El romanticisme del segle XIX no només feia referència als aspectes més emocionals, sinó que també va crear la moda de l’exaltació a la pàtria. A Catalunya, doncs, el catalanisme agafava una gran embranzida.

Richrard Wagner representava en les seves obres tots els ideals de la pàtria, i quan van arribar a Barcelona les primeres corals que interpretaven música patriòtica extreta de cors de Wagner, els músics catalans s’hi van enganxar de seguida. “Wagner agradava tant perquè reflectia tot el que transmetia el modernisme”, va expressar Vives. Els intel·lectuals catalans van descobrir tots els elements en comú entre la moda del corrent romàntic i les obres de Wagner. “Anselm Clavé, per exemple, va trobar en els cors revolucionaris i patriòtics el mecanisme per transmetre les seves idees que unificarien el proletariat català”.  

Wagner va calar tan fort entre els intel·lectuals catalans que ja durant aquella època es va fer la primera biografia en català de Wagner; l’any 1881 es publicaven les primeres traduccions en català dels librettos de les seves òperes; i l’any 1882 (un any abans de la mort del compositor), un grup de catalans assistien a Bayreuth (el teatre de Wagner) a l’estrena de Parsifal, amb Wagner in situ. El mateix any s’estrenava al Teatre Principal de Barcelona Lohengrin, una òpera que va animar encara més els wagnerians per la possible localització de l’obra a Montserrat.

Però Wagner no va causar impacte només pel seu patriotisme, sinó també per les novetats que va aportar al panorama musical. Segons Vives, “Wagner es va anticipar al món de l’abstracció del s. XX que en altres camps arribaria de la mà de Freud, Kandinsky o Eisntein”. L’harmonia, amb dissonàncies com a elements d’expressió, o l’estructura de les seves òperes, són trets que van influenciar músics posteriors, entre els quals també compositors catalans. Així ho veiem en obres d’Isaac Albéniz, Josep Rodoreda o Enric Morera.  

En definitiva, Joan Vives va afirmar que “el món de Wagner va fascinar tant els catalans que els va fer somniar en nous horitzons”.